17 de maig del 2010

-5%

El passat 12 de maig, tot coincidint amb el meu aniversari, el president del Govern espanyol va anunciar al Congrés una sèrie de mesures dirigides a reduir el dèficit públic. Com que complia anys i, a més a més, sóc funcionari de la Universitat d’Alacant, Rodríguez Zapatero em va fer un magnífic regal per les meues 32 primaveres: rebaixar-me el sou un 5% —i congelar-me’l durant, almenys, el 2011—, precisament el mateix 5% que Esperanza Aguirre, fa un any, deia que havia augmentat el salari del funcionariat. El suposat increment era tota una mentida —una més— de la presidenta madrilenya, però el que no sembla que siga fals és el polèmic descens d’ara. Com tampoc pareix que ho és l’augment de l’IVA un 2% a partir del juliol. O siga que, si les matemàtiques no em fallen, 5 + 2 = 7, no? Aquesta xifra marca el vertader percentatge de pèrdua de poder adquisitiu a què, amb molta resignació, haurem de fer front els vora tres milions de treballadors públics d’ací a mes i mig. Poca broma!

Lògicament, com a afectat, no puc estar satisfet amb la decisió presa pel govern. Però no solament pels aproximadament 100 € menys que cobraré a partir de juny cada mes —que també—, sinó fonamentalment perquè, una vegada més, hem de ser els empleats de l’Estat els qui paguem els plats trencats d’una crisi econòmica la responsabilitat principal de la qual és, sobretot, dels polítics —de l’anterior govern més que de l’actual—, dels grans empresaris de la construcció i de les entitats financeres (bancs i caixes d’estalvi). I jo dic una cosa: quan l’IPC creixia, algú es va preocupar d’apujar-nos el sou d’acord amb l’encariment del cost de la vida?

Sens dubte, són molts els motius que em fan considerar aquesta mesura totalment injusta. N’enumeraré tan sols uns quants. En primer lloc, i hi insistisc, nosaltres no som els culpables de la difícil situació econòmica i financera que vivim d’un temps ençà; en segon lloc, encara que siga només un 5%, la reducció pot ser significativa per a moltes economies familiars —recordem que no guanyem 12.103 € al mes com el Molt Honorable president José Montilla—; en tercer lloc, els nostres sous estan totalment controlats i contribuïm plenament a la hisenda pública, mentre que hi ha altres sectors laborals que no cotitzen a la seguretat social ni declaren l’IRPF; en quart lloc, hi trobe a faltar mesures de reforma fiscal que afecten les grans fortunes i els beneficis de la banca, i, per últim, amb aquesta dràstica mesura, el govern incompleix l’acord que havia signat el setembre del 2009 amb les principals forces sindicals representants de la funció pública i que implicava ja una considerable moderació salarial dels empleats públics.

Per a més inri, els nostres governants manifesten que són conscients del gran esforç que demanen a la ciutadania. Àngela Maria! No hem causat aquest endeutament de l’Estat i, tanmateix, hem de contribuir a eixir de la dificilíssima conjuntura en què ens trobem ni més ni menys que amb més de cinc mil milions d’euros. Però jo em pregunte: i els polítics, tots, governen o no, quin esforç fan per tal d’acabar amb la crisi, amb el dèficit? Simplement reduir-se el sou un 15%? Ja està? I què comporta per a l’excel·lentíssima senyora Aguirre deixar de cobrar, a partir del mes que ve, 1.134 € mensualment? Atenció perquè és molt més del que cobra, per exemple, el meu nóvio per vendre sabates 26 o 27 dies al mes, durant sis dies i 40 hores setmanals, matí i vesprada i, a l’estiu, fins i tot nit. Sense comentaris!

Sincerament, abans de demanar-nos aquest important esforç, si el govern vertaderament vol disminuir el dèficit en la despesa pública, allò que ha de fer és cessar en el càrrec milers i milers d’assessors de l’Estat, de les comunitats autònomes, de les diputacions i dels ajuntaments, perquè aquests sous multipliquen el de la majoria de funcionaris i, honestament, fan ben poca cosa, o dit més suament, tenen poca responsabilitat; ha de reduir el nombre de ministeris —no acabe d’entendre per què, a tall d’exemple, el d’Educació i el de Cultura no estan units—, secretaries d’estat, direccions generals, delegacions i subdelegacions del govern i molts altres organismes o serveis —i en les administracions autonòmiques i locals, de conselleries o regidories respectivament—; ha d’eliminar pensions i càrrecs vitalicis i despeses sumptuàries del tipus viatges, cotxes oficials amb xòfers, dinars, sopars, escortes, etc. I, sobretot, si tan preocupat està pel dèficit públic, els polítics —tots: presidents, expresidents, ministres, exministres, diputats, senadors, consellers, alcaldes i un llarguíssim etcètera— han de deixar de cobrar les ingents quantitats que cobren per pertànyer als consells d’administració de les empreses públiques que, com és ben sabut, reben directament diners de l’erari, aquest sí que sí públic, de tots i cada un de nosaltres.

I tot això per no parlar també d’algunes de les altres mesures preses per ZP, com ara la suspensió de la revaloració de les pensions —en principi, només per al 2011— i de la prestació per naixement —els famosos 2.500 € del xec bebé—; de l’eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la Llei 40/2007 i de la retroactivitat en la resolució de les prestacions per dependència; de la reducció en inversió pública i en ajuda oficial al desenvolupament...

En fi, podria continuar desfogant-me sobre el paper, però trobe que no serveix de res i que ja n’hi ha prou. Simplement hi afegiré una cosa més: crec que el govern i l’oposició haurien de posar-se mans a l’obra d’una vegada i intentar solucionar la situació de crisi actual sense tocar el sou —i els ous— dels empleats públics ni de prendre mesures tan antisocials que en el fons afecten, precisament, els més desfavorits.

En qualsevol cas, i com que no tinc altre remei, pose a disposició del govern els meus 700 € que corresponen a l’any 2010 i els 1.200 € del 2011 per intentar pal·liar el dèficit públic. Això sí, confie, senyor Zapatero, que els sàpiga aprofitar bé i que no els malbarate. Bona nit i bona sort!

15 de maig de 2010

3 comentaris:

  1. Esta claro, que como a cualquier otro colectivo al que le tocan el sueldo, está más que justificada la queja, pero de ahí, a meternos en una huelga ... Quiero plantear un ejemplo: Existen un número importante de Pymes, cuyos administradores han tenido que tomar una decisión durante estos dos últimos años: o bajar sueldos a todos los empleados, o aplicar medidas para despedir un nº concreto de empleados y hacer que la empresa pueda mantenerse. Si estas medidas, las trasladamos al sector público, con que nos encontramos?, pues al no poder despedir a nadie (algo que sigo sin entender), creo que no queda otra. Aunque insisto en que es una putada, si os sirve de consuelo, debéis ver el Estado como una gran empresa ...

    ResponElimina
  2. Algunos llevamos pagando la crisis unos añitos; las colas del paro son insufibles sin hablar de las familias que no llegan a final de mes o los que tienen a todos sus miembros en situación de desempleo. Los ricos se hicieron ricos, cd todo marchaba sobre ruedas, pero la clase obrera siempre es la más perjudicada. Creo que el gobierno ha tardado mucho en tomar medidas, todavía son insuficientes pero,como bien dice Miguel, tenemos que ver el Estado como una gran empresa y como tal debe tomar las medidas oportunas. Mañana veremos el decreto ley aprobado hoy en el Consejo de Ministros, pero ojalá todas las empresas hubiesen ofrecido a sus empleados, una reducción de un 5% en lugar de un amargo y triste despido.
    Los momentos de dificultad deben ser para todos y cuando digo todos me refiero a ministros, senadores, vicepresidentes,y un largo etc.

    ResponElimina
  3. Doncs, ja sabem... el mateix Govern que hi havia avans, Socialista és? En el nom perquè al Obrer és al qual donar el pal. Són ja molts anys d'ineficàcia i tan sols d'imagte... o és que no hi ha crisi tampoc ara?
    Mesura que no vindrà a soles, però què esperàvem amb els 400 € de caramel per a comprar vots de les últimes eleccions?
    Putada bé però si no esteu escarmentats els que li hagen votat, que el tornen a fer.
    L'Estat estava sanejat perquè arribi un partit malgastador i incompetent i es dediqui a prendre esmorzars amb 200 persones més a USA amb el seu somriure que cada dia em dóna més fàstic.
    En altre ordre de coses, però, fins i tot estem governants amb "chatages" regionalistes com els últims 25.000 mil. d'euros que ens ha costat l'aprobament dels últims maltrets pressuposts estatals. Es a dir, que governen a les autonomíes i també en Espanya...
    http://canarias24horas.com/index.php/2009100967821/canarias/politica/las-medidas-del-plan-canarias.html

    Habrá que comenzar por una reforma del sistema electoral cosa que partidos como UPyD e IU podrán tener el peso que se merecen que entre los dos tendrían 1 millón de votos y tienen 2 escaños como los optenidos por los 174 mil de los Canarios por no decir de los demás partidos regionalistas/nacionalistas.


    Si tienes un mal día tan solo te queda salir a tomar el fresco, acordarte a quien votaste y a quien votarás y decir Zapatero me cago en Puta Madre.

    ResponElimina