4 de maig de 2012

Croada homòfoba del bisbe Reig Pla


Les declaracions del bisbe d'Alcalá de Henares, mossén Juan Antonio Reig Pla, en la missa del Divendres Sant no van deixar indiferent a ningú. Per si de cas algú no les coneix, aquest senyor va arremetre contra els homosexuals i l'avortament durant l'homilia de tan destacat dia per als cristians. En concret, va associar l'homosexualitat amb la prostitució i va dir també que quan una jove va a una clínica a avortar, n'ix destrossada perquè ha destruït una vida innocent i s'ha destruït a si mateix.
Personalment, trobe d'una gravetat majúscula les paraules d'aquest prelat, que a més a més era conscient que arribaria a un gran públic atés que l'ofici religiós estava sent retransmés en directe per la 2 de TVE. Que l'Església reba diners de l'erari públic quan és una organització privada i que la televisió pública que paguem tots servisca d'altaveu d'aquest grup que no respecta els valors constitucionals em sembla preocupant i perillós. La llibertat d'expressió té un límit i aquest home se l'ha saltat però ben saltat, perquè no estem davant d'una opinió, sinó d'una intolerable discriminació. Les seues afirmacions són denigrants, insultants i estigmatitzen, una vegada més, un col·lectiu tan vulnerable com el nostre. Ja n'hi ha prou de comentaris com aquests. Per què no es dedica a atacar als religiosos que cometen actes tan terribles com l'abús de xiquetes i xiquets? ¿Com s'explica que Reig Pla donara recer a un capellà que va ser condemnat a deu anys de presó per violar una xiqueta durant quasi una dècada? Per què no condemna el robatori de menors per part de monges? No, sempre paguem els plats els mateixos. I això té un nom: homofòbia! I en el cas d'aquest senyor reincident, croada homòfoba, perquè no és la primera vegada que la malprén amb els homosexuals.
Fa quatre anys, un altre bisbe, el de la diòcesi d'Oriola-Alacant, afirmava en una entrevista en un periòdic local que «la homosexualidad normalmente es una enfermedad». Així, amb tranquil·litat i impunitat. I es va quedar tan a gust. Fa uns mesos els Mossos d'Esquadra van detindre un imam d'una mesquita de Terrassa per incitar a la violència contra la dona en dos dels seus sermons. En canvi, el senyor Reig Pla diu una cabassada de barbaritats i no passa res. No ho entenc. O sí: aquests destrellatats amb sotana estan acostumats a pontificar estupideses sense que ningú els pare els peus i, a més, són incapaços de demanar perdó per les ofenses i els danys que ocasionen. Per això, cal combatre'ls fins que deixen de fomentar l'odi i la discriminació, precisament ells que suposadament són tan bons...
Jo exigisc a aquests prelats que es dediquen als seus afers (em fa l'efecte que tenen poca feina) i que ens deixen viure tranquils i en pau, simplement. No demane massa, oi? I que, per favor, deixen de confondre les coses: no és el mateix nou que noranta. Perquè la llista de cartes que aquest senyor ha publicat en la pàgina web de la diòcesi de persones que han aconseguit deixar la vida gai em sembla esborronadora. Estem esperant tots que hi publique també les d'aquells heterosexuals que han passat a ser homosexuals, o la dels pederastes que han deixat d'abusar de menors i se'n penedeixen.
El bisbe madrileny va dir que aquells que des de menuts pensen que senten atracció per persones del seu mateix sexe i que, per a comprovar-ho, van a clubs d'homes, hi troben l'infern. Com ho sap això? Potser hi ha anat alguna vegada, a un club masculí, vull dir. Perquè l'infern, si no recorde malament, Joan Pau II, ja beat, havia dit que no existeix, no? Aleshores, en què quedem? Per a acabar-ho d'adobar, el portaveu de la Conferència Episcopal, Antonio Martínez Camino, ha assegurat que només Déu sap si els homosexuals anem o no a l'infern. Per a cagar-se i no torcar-se.
Els diré una cosa a Reig Pla, Martínez Camino i companyia: no cal ser Déu per a saber qui anirà a l'infern en cas que existisca. En qualsevol cas, allí ens veurem tots. O millor, com diria el cèlebre Antonio Mingote, dibuixant, escriptor, acadèmic i periodista, «al cielo, lo que se dice al cielo, iremos las de siempre». I no aquesta colla de paràsits vividors, carques reprimits i repressors.