Indecències

He sabut per la premsa que la presidenta de la Comunitat de Madrid ha dit que li sembla indecent, en els temps que corren, amb inflació negativa, que els funcionaris no solament tinguem la plaça fixa, sinó també un augment salarial del 5%. Menteix Esperanza Aguirre, perquè mai el nostre sou ha conegut un increment paregut. Tant de bo, però no.

Desconec què cobra la senyora Aguirre per dirigir les regnes de la comunitat autònoma madrilenya, però estic segur que ingressa molt més que jo i que qualsevol altre empleat públic. La meua pregunta és: en els temps de crisi actuals, ¿és que no és indecent percebre cada mes la quantitat d’euros que deu guanyar ella? I més si tenim en compte que deu gastar poc en dinars (i sopars fins i tot), gasolina, reparacions de cotxe al taller i un llarguíssim etcètera, veritat? Per favor i per favor!

Ser funcionari té una cosa bona i una de roïna. La roïna (sempre cal començar per aquesta, no?) és que no ens farem mai rics amb el nostre treball. La bona: que tenim les garrofes assegurades. Però per què? Perquè vam decidir en el seu moment sacrificar temps i esforç (en alguns casos, massa temps i massa esforç) a canvi, això sí, dels beneficis que, per endavant, sabíem que tenia treballar en l’Administració. I no oblidem tampoc que, en ocasions, hi ha un important component vocacional a l’hora de triar i exercir una determinada professió, independentment de la resta de factors que hi entren en lloc. El metge que dedica la seua vida a salvar vides en un hospital, o el conserge que obri la porta d’un edifici públic a les 7.30 h, no tenen la culpa de tota aquesta caterva de prejudicis, discussions i enveges vàries que envolten la sempre desitjada funció pública.

En qualsevol cas, i parlant d’indecències, indecent em sembla, més que la demagògica i falsa pujada salarial dels treballadors públics, ser ministra, atenció!, d’Educació, Cultura i Esports, com recordem que ho va ser la senyora Aguirre entre 1996 i 1999, guanyar com a tal i no saber qui era l’actor, guionista, director i productor Santiago Segura, els quadres del qual sembla que apassionaven l’ara presidenta. Fortíssim! O no?

Capicua, 12 (juny de 2009)