Elx gayfriendly

No sé si Elx és la ciutat amb més gais per metre quadrat de la província, de la Comunitat Valenciana, d’Espanya, d’Europa o del món. No ho sé. El cas és que n’hi ha i en conec un fum. De fet, ara que hi pense, crec que tots els xics il·licitans que conec entenen, que no necessàriament comprenen. El que sí que tinc clar és que Elx és una urbs preciosa, bonica, molt valenciana, neta, verda, àmplia, acollidora... i ara també molt gayfriendly.

A part de les coses que caracteritzen aquesta ciutat, com ara la Dama, escultura d’art iber única i singular —des d’ací pregue a la ministra de Cultura que la torne definitivament a la ciutat on va ser trobada l’any 1897—; el Misteri, drama sacre i líric d’origen medieval que constitueix l’últim vestigi d’aquest tipus de manifestacions religioses orals; les palmeres —i els dàtils— o el calçat, Elx també té una cosa que m’encanta: l’equip municipal que la governa, corporació d’esquerres que treballa per omplir-la d’activitats culturals de tota mena, interessantíssimes totes.

A tall d’exemple, l’última de què he tingut notícia. El consistori organitzarà tallers perquè els adolescents LGTB puguen eixir de l’armari. La iniciativa serà duta a terme en col·legis i instituts públics amb la finalitat d’educar els xiquets i els adolescents en l’acceptació de la diversitat sexual. I jo, davant una proposta així, no puc fer una altra cosa que aplaudir-la enèrgicament i dir: chapeau! Em sembla una idea boníssima, de veritat. Res més pedagògic que visitar els centres educatius i ajudar els jóvens en aquesta difícil i personal qüestió. Per cert, inste també les alcadesses d’Alacant i de Sant Vicent del Raspeig, i l’edil del Campello —on, a aquest pas, m’hauré d’empadronar— que en prenguen nota, copien la iniciativa i la hi despleguen. Els ho agrairíem ferventment jo i moltíssima més gent, tot i no votar-los.

I no puc deixar de publicitar ací un altre esdeveniment que em sembla excepcional: el Diversa, un festival de cultura gai, lèsbica, transsexual, bisexual i intersexual que, només amb tres edicions, s’ha convertit ja en tot un referent a l’Estat espanyol quant a cultura LGTB. Del 25 de juny al 2 de juliol, la capital del Baix Vinalopó serà el punt de trobada d’activitats diverses però amb un nexe comú: la temàtica d’ambient, sota el lema «més visibles, més possibles».

Només hi ha una cosa a Elx que no m’agrada, i és un empresari del calçat, el nom del qual no diré per no fer-li una publicitat gratuïta que no mereix, i que fa unes quantes setmanes va acomiadar improcedentment el meu xic de la botiga de sabates on treballava al passeig marítim del Campello. El modus operandi d’aquest aprofitat podem resumir-lo amb els substantius següents: explotació, xantatge, avarícia, usura, cobdícia, arrogància... La llista, però, podria ser inacabable.

Però, com diu sempre ma mare, no hi ha mal que per bé no vinga. Aquest estiu, el meu nóvio i jo viatjarem a dojo. Com ens agrada poc... I començarem amb una visita, tot coincidint amb les dates del Diversa, a una terra que ens encanta i de la qual estem enamorats: Cadis, la tasseta de plata, i els voltants: Conil, Vejer de la Frontera, Caños de Meca, Zahara de los Atunes, Barbate, Tarifa, Chiclana, Rota, Chipiona, Jerez de la Frontera... Uf, quines platges, quina llum, quina gastronomia, quina gràcia, quin art. ¡Pisha! i ¡Quillo! amunt i avall, pescaíto frito a balquena i a passar-ho bé, que és del que es tracta. I de Cadis a Madrid, a l’Orgull Gai 2010 —Gallardón i Aguirre mediante—, a omplir la Gran Via en la que és la mostra de llibertat i alliberament sexuals més gran que mai he vist, una autèntica festa —jo diria festival—de llum, color, música, ball i diversió que any rere any no deixa indiferent a ningú, especialment ni a la Conferència Episcopal ni al Partit Popular.

Elx i la Dama, el Misteri, les palmeres, els dàtils, el calçat i gais, molts gais, si l’un guapo, l’altre encara més. Elx és tot això i més. Elx és Elx, ciutat meravellosa com poques. Elx és la Sitges valenciana, la ciutat més gayfriendly de la nostra comunitat. Ja deia jo que el pentinat faller de la Dama —divina ella—, la cola de les sabates o la forma fàl·lica i ejaculadora de les palmeres devien tenir alguna cosa a veure amb això. Per tant, propose que la Ilici dels ibers tinga no dos, sinó tres patrimonis de la Humanitat: el Misteri, el Palmerar i els monuments amb dues —o tres— cames i buenorros que omplin la ciutat de colors, els de l’arc de Sant Martí, per descomptat!

Signat: un alacantí apassionat per Elx

7 de juny de 2010