Deu dies després que un diari local publicara l’entrevista al bisbe d’Oriola-Alacant, la rellegisc amb incredulitat i estranyesa, com si no ho acabara de creure encara. La pregunta és: com és possible que aquest senyor haja dit la cabassada de barbaritats que hi va dir? Definitivament, no m’ho puc creure. Em sembla carpetovetònic que l’any 2008 aquest individu gose dir, així, amb tranquil·litat i impunitat, que l’homosexualitat normalment és una malaltia.
Més preguntes: d’on s’ha tret això? Ja dic, una afirmació tan cavernícola com aquesta és molt greu per moltes raons, però n’hi ha una de fonamental: menteix en nom de la ciència, la qual cosa és terrible. Fins on jo sé, fa molt de temps que l’homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia per l’OMS. Per què, doncs, es creu amb dret de pontificar el contrari el senyor Palmero? Dic jo que si fóra una malaltia com ell diu, aleshores podríem demanar la baixa mèdica, no? O millor: com que se suposa que és una malaltia crònica, hauríem de demanar la incapacitat permanent, no és cert? Per favor! Si poguera fer-se això, si tot el col·lectiu LGTB començàrem a demanar baixes mèdiques i incapacitats, aquest país s’enfonsava, de segur. El que no sé si sap el senyor bisbe és que, potser, més d’un feligrés es quedaria esperant el sacerdot a la porta de l’església.
Ja que ell no ha dubtat a l’hora de dir allò que ja tots sabem que ha dit —per cert, enhorabona a la periodista per l’entrevista, li estira les orelles—, no vull deixar de dir-ne la meua. Li demane, senyor Palmero, que es dedique als seus afers —ja veig que té poca faena, veritat?— i que ens deixe viure tranquils i en pau, simplement. I, per favor, deixe de confondre: no és el mateix nou que noranta. I un consell, pare: boca muda mai no és batuda.
I al sacerdot de la parròquia de Verge del Remei d’Alacant: per favor, prepare’m la partida de baptisme, que prompte hi passaré a recollir-la. Ja s’imagina per a què, veritat?
El Vicent, 13/2/2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada