5 de maig del 2010

Política vs. lingüística

Fa unes setmanes, la diputada catalana Montserrat Nebrera, en declaracions a la cadena SER, va dir que l’accent de la ministra malaguenya de Foment, Magdalena Álvarez, sona a acudit, i també que no se l’entén bé quan parla. Per favor i per favor! Quina poca traça! És que no saben ja els polítics com provocar que han d’entrar en el terreny del parlar individual o idiolecte de l’adversari? Em sembla fortíssim, sincerament. A la senyora ministra se li podran criticar moltes coses com a màxima responsable de la política de transports i foment del nostre país (per exemple, si va actuar correctament, o no, davant el col·lapse que comportaren les fortes nevades del 9 i 10 de gener), però no el seu accent andalús, per una raó molt senzilla: perquè fer-ho denota un prejudici lingüístic majúscul, i això és ja més greu, almenys des del punt de vista sociolingüístic.

Totes les persones tenim idees sobre les llengües i els seus parlants, però sovint aquestes idees estan basades en creences absurdes, i aquesta n’és una bona prova. Perquè, és clar, pensar —com molta gent pensa— que l’andalús és una varietat, per exemple, més alegre, divertida, graciosa o humorística que el castellà que es parla a Castella-la Manxa és totalment un disbarat lingüístic sense fonament filològic. I cal dir-ho en veu alta i fort perquè no es torne a repetir un insult tan miserable i infame com aquest i, de retruc, perquè els polítics deixen d’utilitzar la llengua com a arma llancívola i es dediquen a allò que han de fer: governar i vetlar pel benestar de la ciutadania.

I els polítics haurien de ser els primers a saber que el català, el gallec i l’èuscar, i les modalitats lingüístiques com l’andalús, l’extremeny, el murcià, etc. enriqueixen, sens dubte, l’espanyol, la llengua que compartim tots i que també ha de servir per a unir-nos i no per a separar-nos com ha pretés aquesta política catalana, ella que precisament prové d’una comunitat autònoma oficialment bilingüe. Quin exemple!

Capicua, 9 (febrer de 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada