1 de març de 2012

Adéu a Educació per a la Ciutadania!

Poc més d'un mes ha tardat el nou ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, a anunciar l'eliminació de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans (EpC) del currículum escolar, la qual, segons ell, havia creat una divisió seriosa en la societat i en el món educatiu. En el seu lloc n'hi haurà altra, Educació Cívica i Constitucional, que a parer del nou responsable en matèria educativa no tractarà qüestions controvertides i no inclourà cap adoctrinament ideològic. Dues primeres reflexions ràpides. Primera: per a Wert, ensenyar i aprendre a tolerar sembla que és sinònim d'adoctrinar. Segona: per què no elimina també Religió si l'Estat és aconfesional i aquesta assignatura sí que versa, de totes totes, sobre temes espinosos i moralitzadors?

La polèmica, però, no acaba ací. A l'hora de justificar les raons de la supressió de l'assignatura, el ministre, en una entrevista en la cadena SER el dia 1 de febrer, va citar literalment paràgrafs d'un suposat llibre de text d'EpC que, en la seua opinió, eren totalment adoctrinadors. Que fort! Però si els únics que adoctrinen en aquest país són els fonamentalistes de la Conferència Episcopal i els capitostos del PP! A més a més, les cites no eren d'un manual de l'assignatura, sinó d'un assaig de l'editorial Akal que, certament, conté una visió crítica de la matèria que va introduir l'any 2006 la ministra Mercedes Cabrera en el currículum de l'últim cicle de l'educació primària i de tota l'educació secundària obligatòria. Errada? Manipulació? Falsedat? No ho sé. L'únic que tinc clar és que és impropi d'un ministre mentir descaradament com ho ha fet Wert, ell que de segur sap fil per randa els manaments de la llei de déu, excepte, segons sembla, el vuité: «no diràs fals testimoni ni mentiràs». Impropi i poc seriós. Si l'educació dels nostres adolescents depén d'un senyor que és capaç d'inventar-se un fals manual per a justificar les seues idees tan sols un mes després del seu nomenament, em pregunte, amb preocupació, en quines mans hem deixat la instrucció d'aquelles i aquells que són el futur de la societat. Com un ministre d'Educació parla sense documentar-se de quins llibres de text s'usen en una disciplina? Ho trobe, senzillament, escandalós!

No m'ha sorprés gens ni mica, sincerament, la decisió del nou titular d'educació. De fet, el PP va mostrar sempre un rebuig sistemàtic a aquesta matèria i, fins i tot, el Govern valencià presidit per Camps va voler impartir-la en anglés amb la finalitat de desprestigiar-la. La dreta, amb el suport de l'Església catòlica, va promoure, reiteradament, campanyes d'objecció de consciència que van xocar amb les resolucions de diversos tribunals de justícia autonòmics i també del Tribunal Suprem que n'avalaren la legalitat. Veig clarament en l'eliminació de la que per a mi és una assignatura important una maniobra del nou govern conservador per tal d'acontentar els seus votants més radicals, la jerarquia catòlica i organitzacions com el Foro de la Familia. No en tinc cap dubte.

¿On encabirà ara el senyor ministre l'ensenyament d'un aspecte tan important de la vida, sobretot per als adolescents entre 12 i 16 anys, com és la diversitat afectivosexual i familiar, la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere? EpC podia tenir les seues mancances, no ho negaré, però és evident que també tenia un efecte positiu a l'hora de reduir l'assetjament per homofòbia, transfòbia o bifòbia entre els joves que estan, justament, descobrint-se i que, per això mateix, constitueixen un col·lectiu vulnerable. Eliminar aquesta assignatura és, a parer meu, tota una equivocació. Perquè el govern de Mariano Rajoy realment està perdent una oportunitat única i valuosa de treballar la discriminació, a l'aula, contra gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Els joves LGTB necessiten protecció, no desemparament. No sap això el senyor Wert, ell que és sociòleg?

La nova assignatura s'anomenarà Educació Cívica i Constitucional. Cívica perquè ensenyaran als nens a creuar quan el semàfor del vianant està verd i a fer-ho pels passos zebra. Constitucional perquè tot allò que explicarà la mestra o el mestre, la professora o el professor s'adequarà a un text que va ser escrit, ni més ni menys, fa més de trenta-tres anys, però que, precisament per la distància temporal, convé recordar-ho, no conté cap al·lusió a l'orientació sexual ni a la identitat de gènere. Cap ni una. ¿Parlaran aleshores els nous manuals de Manuel Fraga Iribarne, ara que ha mort i estan de dol els seus companys de partit, que fins i tot la senyora d'Aznar, nova alcaldessa de Madrid, vol que un carrer de la capital porte el nom d'aquest ministre franquista? ¿Contaran els nous llibres de text que Fraga es va oposar l'any 1977 a la derogació de la coneguda llei sobre perillositat i rehabilitació social, que substituïa principalment la també famosa ley de vagos y maleantes que incloïa, per exemple, els homosexuals, els quals anaven a la presó perquè el règim els considerava persones invertides i depravades amb una orientació sexual errònia? Explicaran totes aquestes coses en Educació Cívica i Constitucional? Potser és que a partir d'ara tots els col·legis i instituts, sobretot els privats catòlics, ensenyaran que l'homosexualitat és natural i que els gais, les lesbianes, els i les bisexuals i els i les transsexuals tenen els mateixos drets que aquelles i aquells que no ho són. Potser. Però, perquè em quede clar, en quin títol o article de la Constitució de 1978 s'explica el dret al matrimoni homosexual que recull el Codi Civil de l'any 2005?

Estem davant d'un retrocés històric sense precedents. Amb aquest nou govern anem cap arrere, com els crancs. Aquells avanços socials que hem aconseguit en els últims anys s'aguanten per un fil. No solament és l'eliminació d'EpC, són també les reformes que va anunciar el ministre de Justícia pocs dies abans: l'avortament durant les primeres setmanes tornarà a estar penalitzat, com abans de la reforma socialista; les menors d'edat que vulguen avortar hauran de tenir una autorització signada pels pares per a poder fer-ho. I molt tem que la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe també corre perill, però no vull ara ser un mal averany. En conclusió, el PP i el seu braç ideològic nacionalcatòlic ens condueixen irremeiablement als temps de les cavernes. I qui no ho crega, temps al temps. Tenim, quasi obligatòriament, quatre anys per davant per a comprovar-ho.

Amb el país com el tenim, amb les coses que cal solucionar urgentment i José Ignacio Wert no té altra cosa més important a fer que eliminar una assignatura del currículum (amb tota la polèmica, però, sobretot, amb tota la transcendència que la decisió comporta) i substituir-la per una de nova que, a falta de saber què proposarà la dreta que s'hi ensenye, estic quasi convençut que serà totalment asèptica i sense capacitat crítica. Més trellat és el que li falta al ministre i a tota la colla de carques que ens governen, que fan l'efecte que tan sols desitgen desmantellar ràpidament l'estat de benestar social que els seus predecessors van aconseguir. Jo els convidava un dia a assistir a una classe d'EpC i que vegen què s'hi ensenya i què hi aprenen els xavals. I, després, que valoren si suprimeixen o no l'assignatura. Però amb coneixement de causa i no des d'un luxós despatx del ministeri de torn o de la Moncloa.

L'educació és la base de la llibertat i de la igualtat. Ho sabem bé totes les persones que ens dediquem a la docència. Educació per a la Ciutadana i els Drets Humans pretén, precisament, fer els nostres adolescents més lliures i més iguals. Una matèria que inculca uns valors exemplars com són la tolerància i el respecte a la diversitat, que ensenya que les societats poden i han de ser millors cada dia i que arracona la humiliació contra qui no és com nosaltres no hauria de desaparéixer del currículum escolar. Quina frivolitat la del ministre Wert, que no sap el dany que fa amb aquesta mesura! Quin mal que professa el govern de Rajoy amb tanta LGTBfòbia! Quin cinisme més gran! Quin despotisme més feroç! Quanta pobresa moral...
Infogai, 183 (març/abril 2012)