11 de desembre del 2011

Sònia Rescalvo Zafra, in memoriam

El passat 6 d'octubre va fer vint anys del brutal assassinat de Sònia Rescalvo Zafra al parc de la Ciutadella de Barcelona. Un grup de sis adolescents d'ideologia neonazi va acabar amb la vida d'aquesta dona transsexual mentre dormia a la Glorieta dels Músics juntament amb una amiga i uns quants sense sostre, que també van ser ferits. El macabre objectiu era, en l'argot dels caps rapats, tocar els tambors, és a dir, acabar amb algú que fóra negre, moro, indigent, gai, transsexual o que es dedicara a la prostitució. Sònia va morir a conseqüència dels forts colps que va rebre per tot el cos. La seua va ser una mort injusta, fruit de la intolerància majúscula d'uns joves sense pietat.


De seguida, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) va demanar una investigació sobre els fets amb caràcter urgent. El temps passà sense cap detenció i el jutge decidí encarregar el cas als Mossos d'Esquadra, els quals van detindre els agressors. El judici tingué lloc l'estiu del 1994, i la sentència —la primera a Espanya per un delicte d'agressió per identitat de gènere— acusà els components del grup feixista Vanguardia Nacional Revolucionaria a penes de presó que arribaren als tres-cents deu anys, però com que eren menors d'edat, prompte alguns van eixir-ne en llibertat.


Sens dubte, aquest assassinat va marcar un abans i un després en la lluita pels drets del col·lectiu transsexual, ja que el clamor de ja n'hi ha prou va ser unànime. Per primera vegada en la història, el moviment LGTBI aconseguia posar el crit al cel davant un acte de transfòbia tan cruel i inhumà que va meréixer el menyspreu de tota la societat. Arran d'aquest crim, les peticions per a declarar el 6 d'octubre el Dia de l'Alliberament Transsexual en record de Sònia han sigut molt nombroses. Enguany, tot coincidint amb el vinté aniversari d'aquest nefast succés, hi havia una gran oportunitat d'haver-lo establit. Malauradament, no ha sigut així, però continuarem intentant-ho perquè aquesta data inesborrable, algun dia, aparega destacada en el calendari i, el que és més important, com assenyala Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC i president de l'Observatori contra l'Homofòbia, retorne a la víctima d'aquest crim d'odi la seua dignitat com a persona.


Vint anys després de la mort de Sònia, rememore el sentiment que m'envaeix sempre que tinc coneixement de qualsevol episodi de violència o discriminació per raó de la condició sexual. Perquè l'assassinat d'aquesta transsexual mentre dormia al carrer en una freda nit de tardor i probablement també mentre somiava un món millor va ser una acció aberrant, covarda, indigna i absolutament menyspreable que no pot tornar a repetir-se mai més, la memòria d'aquesta dona valenta i lluitadora, una autèntica heroïna, mai serà oblidada ni esborrada de les pàgines que tot el col·lectiu LGTBI, dia a dia, escrivim en el nostre incessant intent d'aconseguir, ni més ni menys, el somni de Sònia: un món més just, més tolerant, més igual. Descanse en pau.


Infogai, 181 (novembre/desembre de 2011)