Confie que, en llegir aquesta columna, l’acalorat debat sobre el valencià en la nova pàgina web de
Pense que
No ens enganyem, aquesta és la realitat. Més enllà de la configuració de la immensa majoria de navegadors en castellà dins el campus —imaginem, per tant, fora del recinte universitari— i de la supressió de la possibilitat de triar l’idioma (valencià, castellà o anglés) a través d’una mena de túnel, hi ha un menyspreu evident cap a la llengua minoritzada —que precisament perquè és la minoritzada hauria de rebre un tracte preferencial— i una hipocresia majúscula amagada en un discurs políticament correcte quant a la qüestió lingüística.
Per últim, els responsables d’aquesta pífia han de saber que o reconeixen que s’han equivocat i esmenen l’errada, o no tindran el meu vot en les pròximes eleccions. Així de clar. I vergonya els haurà de fer venir a demanar-me’l, a mi i supose que a molts dels que han manifestat obertament que el canvi en el lloc web, almenys lingüísticament, ha sigut a pitjor. La solució, per tant, la tenen aquells que ocupen càrrecs de responsabilitat dins l’organigrama institucional.
Confie, en qualsevol cas, que quan la comunitat universitària estarà llegint aquestes línies, tothom, des de qualsevol part del món, podrà accedir, directament i sense tant d’entrebanc, a la pàgina web de
Capicua, 14 (desembre de 2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada