26 de febrer del 2012

Abús de poder

Les imatges que totes i tots hem vist aquests dies en els telenotícies de la violència policial a València contra adolescents que es manifestaven per les retallades que el govern presidit per Alberto Fabra està fent en educació m'ha recordat immediatament un text que acostume a treballar a classe amb l'alumnat i que es titula, precisament, «Abús de poder». En eixe article d'opinió, l'autor relata un fet verídic: un pediatre de Breda (la Selva, Girona) va receptar a la mare d'un bebé de tretze mesos antitèrmics orals per a abaixar-li la febre en comptes de supositoris perquè podien induir el nadó a l'homosexualitat.

Al meu parer, el metge va abusar de la seua posició per a fer una cosa terrible, que és mentir en nom de la ciència. Ho tenia fàcil: només necessitava una bata blanca i un fonendoscopi per a cometre aquella barbaritat. En el cas de València, els agents antidisturbis, equipats amb cascos, escuts i porres, van descarregar tota la seua fúria contra uns xavals innocents, menors d'edat en molts casos, que simplement protestaven perquè el centre ja no té diners ni per a guix, ni per a fotocòpies, ni per a paper higiènic, ni per a poder posar la calefacció, ni per a res. Sembla que l'uniforme i ser l'autoritat els donava permís per a colpejar indiscriminadament a tothom. Les imatges estan ahí i qui no ho crega, que les mire.

La duríssima i excessiva repressió policial d'aquests dies als cèntrics carrers de la ciutat de Rita Barberá ens ha fet reviure una etapa grisa que créiem ja superada. No és tolerable el que aquests senyors van fer. En absolut. Cal depurar responsabilitats urgentment, per descomptat que des dels mateixos policies salvatges que, porra a la mà, van fer gala del que és un abús de poder en tota regla, però també, i fonamentalment, del cap superior del Cos Nacional de Policia a la Comunitat Valenciana, Antonio Moreno, i de la delegada del Govern central a l'autonomia, Paula Sánchez de León, per incapaços, per incompetents i per donar ordres d'una contundència desmesurada. Perquè, com diria Ortega y Gasset, «el mando debe ser un anexo de la ejemplaridad». Uns polítics que trauen al carrer la policia més agressiva per a controlar una manifestació estudiantil demostra que han ignorat completament els ensenyants i que pensen que una bala és més barata que un tros de clarió. I un país en què les forces de seguretat creen problemes en comptes d'evitar-los i en què ofereixen al ciutadà de tot menys empar és un país que està condemnat al fracàs.

La violència no està mai justificada, i en aquest cas, menys encara. Aquests adolescents exercien un dret bàsic, recollit en la Constitució, com és el de la llibertat d'expressió. Un dret que uns energúmens de blau van voler llevar-los amb porrades, bufetades i puntades de peu. Les seues armes ja sabem quines eren; les dels estudiants valencians, també: mans i llibres alçats. Els nostres joves, que representen el futur de la societat, ens han donat un exemple autèntic, admirable i modèlic de responsabilitat i compromís social. Perquè després alguns diguen que allò que els ensenyem a les aules no serveix per a res...

26 de febrer de 2012