Un viatge: Palma

Viatjar… quina meravella! No seré jo qui explique ací els nombrosíssims avantatges que té viatjar —d’altra banda, de tots coneguts—, però sí algunes de les impressions arran del viatge que vaig fer a Palma el cap de setmana de sant Valentí, sí, el dels enamorats. Per cert, crec que m’hi vaig enamorar, però del somriure més bonic que he vist mai!

Tot i que fa dos anys i mig ja vaig visitar l’illa a l’agost —un viatge del qual no tinc un bon record per moltes raons que ara no vénen al cas—, no vaig dubtar a tornar-hi quan una bona amiga m’ho proposà a començament d’any. Sempre hi ha una excusa per a tornar a una ciutat com Palma, vaig pensar.

L’objectiu d’aquesta escapadeta, dita i feta, a banda de desconnectar de la rutina, fer una cosa diferent i gaudir, que sempre va bé, era comprovar in situ tot allò que havia estudiat en l’últim any de carrera sobre el parlar de l’illa de Mallorca. I, efectivament, durant els tres dies de visita vaig constatar que totes les característiques lingüístiques que havia estudiat el curs 1999/2000 en Dialectologia Catalana amb el professor Jordi Colomina s’hi mantenen i són d’ús viu en el parlar habitual de la gent.

L’article salat, la desinència zero del morfema de primera persona del singular del present d’indicatiu, la vocal neutra tònica, la no-reducció de les o àtones en u, el lèxic arcaïtzant i un llarguíssim etcètera atorguen al parlar baleàric en general, i al mallorquí en particular, una forta personalitat i el converteix, com ja va assenyalar el Dr. Joan Veny, “probablement en el dialecte més diferenciat dins el mosaic lingüístic català.” I tant que ho és. Cal reconéixer que a vegades em costava entendre certes coses —com ara una dona gran a Banyalbufar, que m’explicà, en un mallorquí preciós, autèntic, una cosa que estic cansat de dir jo a classe: que es pot dir bon dia! des que ix el sol fins que es pon—, però també és veritat que l’últim dia, avesat a sentir-lo pertot arreu, ho entenia pràcticament tot i, fins i tot, sense voler, inconscientment, parlava imitant alguns trets de la zona esmentats abans.

Viatjar és un plaer, sens dubte, però sentir el parlar de l’illa de Mallorca també ho és. Per això recomane a tots els estudiants i els amants de la nostra llengua una visita, encara que siga de cap de setmana, a la capital de les Illes Balears, on podran gaudir d’una ciutat meravellosa, plena d’encant, acollidora i àmplia, però també d’una experiència lingüística única: enfrontar-se a la varietat més diferent de totes les altres, per moltes raons, però fonamentalment per la fonètica i per l’entonació. Si viatjar és sinònim d’aprendre, l’aprenentatge, en aquest cas, estarà doblement garantit. I ara que s’acosten les vacances de Pasqua i que comença a fer bon temps, crec que és una molt bona època per escapar-s’hi. Aneu-hi i ja m’ho contareu. Bon viatge, idò!

Capicua, 10 (març de 2009)