1 de novembre del 2010

Venècia

Venezia, città dell'amore, urbs que sura, població inundada no tant per l'aigua com pels milers i milers de turistes que, cada dia, la visiten. El 29 d'octubre, Óscar i jo decidírem celebrar els nostres deu mesos d'amor als laberíntics carrers i canals d'aquest bell paradís. Perquè Venècia és, sens dubte, una de les ciutats més boniques del món, era el lloc ideal -a tans sols dues hores de Bolonya en tren regional- on passar un dia tan especial.
Fou també la primera eixida que férem des que arribàrem a la capital de l'Emilia-Romagna l'1 d'octubre. Quatre setmanes després, el nostre primer viatge a terres italianes. La destinació no podia ser millor: el punt neuràlgic de la regió del Vèneto, l'espectacular, singular i bella Venècia, la ciutat de les góndoles i els seus característics remadors, del Canal Grande i d'infinitat d'amagats i recòndits estrets, del pont de Rialto i de centenars d'altres petites passarel·les, de més esglésies que feligresos, de palaus majestuosos i alhora decadents pertot arreu, de botigues de màscares que omplin els carrers per al seu sofisticat Carnaval, de l'aigua que nega els carrers quan hi ha el fenomen de l'acqua alta, d'illes com Murano, coneguda per la fabricació de vidre artístic de manera tradicional, i Burano, famosa per la producció de puntes de fil i les seues destacades façanes de colors... I, com no, del monumental entorn de la piazza San Marco: el palau ducal, la placeta i la basílica de sant Marc, la Torre del Rellotge, il campanile, el proper pont dels Sospirs... Dir que aquest racó és preciós és quedar-me ben curt. Intentar descriure'l amb paraules és, senzillament, impossible. Anar-hi almenys una vegada en la vida, obligatori. Napoleó I Bonapart digué d'aquest lloc que era «la plaça més bella de tot Europa.» No s'equivocà el general republicà francés, rei d'Itàlia entre 1805 i 1814.
Venècia és una ciutat que o apassiona -com trobe que ens passa a la majoria dels qui la visitem- o que no agrada gens. A nosaltres, sincerament, ens va sorprendre molt positivament. No ens la imaginàvem així de bonica, així de grandiosa, així de meravellosa. La càmera de fotos en donà fe: cent cinquanta-quatre instantànies durant les vuit intenses hores de visita a aquesta humida llacuna pantanosa a la vora de l'Adriàtic.
Quant als tòpics sobre la ciutat, hi ha de tot. És cara? Sí, molt, i la zona de la piazza San Marco, més encara. Hi fa mala olor? Diuen que sí, però nosaltres tan sols en una ocasió vam sentir una pudor insuportable; jo crec que dependrà de la zona, de l'època de l'any, de la neteja del fons dels canals... És romàntica? Assolutamente sì, com diuen ací. O, almenys, a nosaltres ens ho va semblar. Eixes estampes de carrers estrets, entre edificis quasi en ruïnes però que conserven encara tota la bellesa, o eixos canals plens de barques i góndoles amb un pont al fons és, indiscutiblement, una imatge per al record de qualsevol parella d'enamorats.
Terra de personatges històrics de tots coneguts, com ara l'escriptor i explorador Marco Polo, el pintor Tintoretto, el músic Antonio Vivaldi o el seductor diplomàtic i agent secret Giacomo Casanova, Venezia és, a parer meu, una metròpolis singular, inoblidable, envejable, fascinant, incomparable, sense igual... Perquè en cap altre lloc del món la policia patrulla en barca, els bombers tenen una quantitat il·limitada d'aigua per a apagar un incendi, les ambulàncies són llanxes o els autobusos de línia porten flotadors en comptes de martells d'emergència, aquest conjunt d'illes al nord-est de la península apenina no deixa indiferent el visitant. Us assegure que, amb el so de fons del napolità 'O sole mio cantat per un gondoler polit, al caient de la nit en un càlid dia de tardor i amb la companyia del vostre benamat o la vostra benamada, viureu un moment inesborrable en la vostra vida, m'atreviria a dir que únic. Óscar i jo ho acabem de fer, i aquest instant extraordinari forma ja part de les nombroses experiències que hem viscut junts en aquests màgics, també irrepetibles, deu mesos de vero amore. Jutgeu-ho vosaltres després de veure aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=5gclEsHreMY&feature=share

4 comentaris:

  1. Opine el mateix que tu: una ciutat increïble, que s'ha de visitar com a mínim una vegada en la vida. He llegit el teu article, i m'he traslladat allí. Però com tu dius: o apassiona o no agrada gens. Quan nosaltres estiguérem fa tres anys ens va passar això: a mi em va apassionar, i a Juan Carlos no li va agradar gens. Potser perquè veníem de Florència, que tampoc no has de deixar de visitar-la si no hi has estat encara.

    ResponElimina
  2. Florència serà, si no passa res, el nostre pròxim viatge, d'ací a poc, a més a més. Diuen que és també preciosa. Us ho confirmaré!

    ResponElimina
  3. Quina enveja!!! L'has resumit i sintetitzat redonament! Sònia

    ResponElimina
  4. Vols deixar de donar-nos enveja?jajaja.M'alegre molt dels vostres viatjes; sembla que esteu de lluna de mel en lloc de traslladats per motius de treball. A gaudir de la vida i de l'amor. Patricia

    ResponElimina