De tots és sabut i conegut el meu ateisme practicant i el meu anticlericalisme furibund. No és estrany, doncs, que a menys d'una setmana del viatge que farà Benet XVI a Santiago de Compostel·la i a Barcelona, reflexione en veu alta sobre una visita tan cara. Sí, perquè l'arribada d'aquest senyor de blanc, màxim representat de l'Església catòlica i d'un estat fictici anomenat El Vaticà, costarà a les arques del nostre país, segons dades de l'organització Laicismo.org (www.laicismo.org), ni més ni menys que 4,8 milions d'euros. Impressionant!
Em va sorprendre moltíssim un titular que vaig llegir en el periòdic Información l'1 d'octubre i que he conservat cuidadosament fins avui. Deia així: “Los obispos dicen que la visita del Papa es un negocio espiritual y económico.” Sincerament, em sembla vergonyós que Juan Antonio Martínez Camino, secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, diga això, i que afirme també que la despesa en el viatge del pontífex siga «el chocolate del loro». Per a ell, quasi cinc milions d'euros és una quantitat mínima, poc important, insignificativa. Indignant!
Vull recordar ara i ací, com a valencià que paga religiosament -mai millor dit- els impostos, que el cost de la visita del Papa a València l'any 2006 continua sent un secret quasi d'estat, perquè quatre anys després la Generalitat Valenciana, que per si algú no ho sap la presideix un senyor que es diu Francisco Camps -i no Francesc Camps-, segueix sense retre els comptes públics de tan innecessària visita. Al·lega que l'organització va anar a càrrec d'una fundació, que no està obligada a informar-ne les Corts. Tanmateix, l'estiu passat, segons la mateixa notícia, l'executiu valencià va aprovar una injecció de dos milions d'euros a eixa entitat perquè puga fer front a les despeses derivades de tan absurd acte. Indecent!
Almenys, de les paraules de Martínez Camino es dedueix el reconeixement públic que la vinguda de Ratzinger a terres espanyoles és un negoci. I quin negoci! Redó, diria jo. Les xifres em semblen desorbitades i fora de lloc, perquè si aquest senyor vol venir al nostre país per difondre les seues creences i donar suport als seus fidels, perfecte, però que ho pague tot ell, absolutament tot, fins a l'últim cèntim, que té diners. Si no, entreu a la basílica de Sant Pere i mireu la riquesa que hi ha acumulada en quadres, escultures, abillaments, adornaments d'or i un llarguíssim etcètera. Però allò que em fot és que ho hàgem de pagar els contribuents, els creients i els no creients com jo. Amb els meus diners, amb els meus impostos. Menyspreable!
O siga que a mi el senyor Rodríguez Zapatero, des de juny, em lleva un 7.5% del sou tots els mesos per a fer front a la reducció del dèficit perquè se suposa que no hi ha diners en la caixa de totes i tots i, en canvi, consent pagar aquestes ingents quantitats perquè vinga un senyor en qualitat de cap d'un estat anomenat El Vaticà i, damunt, el rep amb tals honors. No se suposa que Espanya és un país aconfesional? Jo no ho veig. Execrable!
Em sembla boníssima la iniciativa de l'organització Laicismo.org de fer arribar al nunci apostòlic a Espanya la factura de tan desbaratat viatge. Podeu participar-hi en la pàgina web assenyalada. Jo, per descomptat, ja ho he fet. No ens passen ara la factura amb el cost de la nostra estada quan ens donen l'alta d'un hospital públic? Doncs el mateix. Benet XVI hauria de ser el primer a no fer aquesta mena d'eixides en aquests temps de crisi difícils. Tothom s'ha d'estrényer el cinturó menys ell, veritat? Increïble! Hi insistisc: que pague ell els seus viatges. Jo vaig anar fa uns quants dies a Venècia, voluntàriament, perquè vaig voler, i a mi ningú em va pagar ni el tren, ni el dinar, ni la visita a la torre campanar de la piazza San Marco. Per què, aleshores, hem de costejar els espanyolets de carrer aquest provocador viatge? Lamentable!
Que vaja entrenant-se l'ajuntament i la Comunitat de Madrid, que sembla que li ha agafat gust i tornarà per ací l'any que ve, a l'agost crec, a les Jornades Mundials de la Joventut. Es calcula que aquesta vegada el viatge costarà, aproximadament, uns 25 milions d'euros. Ai, Gallardón i Aguirre, prepareu la butxaca, que ve el Papa! Mare meua, amb la calor que fa a Madrid a l'agost, perquè li agafe una lipotímia, un desmai o qualsevol cosa i hagen d'ingressar-lo al Gregorio Marañón. Aleshores espere que la Conselleria de Sanitat que dirigia fins fa poc un tal Güemes sí que li passe la factura per l'atenció rebuda, o no?
Jo vull llançar una proposta a l'oficina de comunicació del Vaticà. Per què no avancen el viatge de Ratzinger al primer cap de setmana de juliol -total, és només un mes!- i el fan coincidir amb les festes de l'Orgull Gai que tenen lloc a Madrid? Seria graciós i divertit, la veritat. La invitació està feta. Fins i tot, si vol sa santedat, pot desfilar en la manifestació de dissabte a la vesprada, de la Porta d'Alcalá a la plaça d'Espanya, dalt d'una carrossa i envoltat de chulazos... No són aquestes també unes jornades mundials -hi ve gent de tot el món- de la joventut?
No sóc l'únic que hi pensa així, no. He parlat, per Skype, amb ma mare i amb la divertida i estimada Delia mare i els he comentat que estava escrivint aquestes línies sobre la imminent visita oficial del Papa. La resposta de la faceciosa Delia ha sigut boníssima: «¿y a qué viene? A ese le ponía yo a coger aceituna, iba a saber lo que es bueno.» La conversa ha derivat cap a un punt d'humor i de rialles que ha fet que a punt haja estat de pixar-me damunt. No seria la primera volta que em passaria, amb les bromistes mare i filla.
Per cert, que molts italians, quan els dic que Benet XVI anirà a Espanya d'ací a poc, em diuen: «ma non lo volete per voi per sempre alla Spagna?» [però no el voleu per a vosaltres per sempre a Espanya?] I jo els dic: «no, lasciatelo qua, con voi, che ci si sente meglio.» [no, deixeu-lo ací, amb vosaltres, que s'hi sent millor].
Ho diré sense subterfugis, perquè quede ben clar el meu posicionament: no estic d'acord que recaiga en l'erari públic la major part del cost de la visita del pontífex. No! És un viatge que hauria de costejar ell -El Vaticà- i els creients, però no tota la ciutadania, ja que no totes i tots compartim les seues idees pastorals, evangelitzadores o com vulguen anomenar-les. Per tant, la visita del Papa, NO amb els meus impostos! Més clar, l'aigua, beneïda si fa falta!
I parlant de visites, jo la que espere, com l'aigua de maig, és la de les meues deu estimades mariliendres (Delia, Raquel, M. Carmen, M. José, Mayka, Bea, Silvia, Nuria, Sonia i M. José) i la dels amics Reyes i Pepe, el pròxim cap de setmana, tot coincidint amb l'anada del Sant Pare a Galícia i a Catalunya. Ell cap allà i elles cap ací. Aquesta sí que és una visita desitjada, preparada, útil, necessària, profitosa, de segur que molt divertida i que servirà perquè Óscar i jo carreguem bé les piles fins a la següent, que no sabem qui ens la farà. Vols ser tu? T'esperem, us esperem, amb els braços ben oberts. A presto!
Em va sorprendre moltíssim un titular que vaig llegir en el periòdic Información l'1 d'octubre i que he conservat cuidadosament fins avui. Deia així: “Los obispos dicen que la visita del Papa es un negocio espiritual y económico.” Sincerament, em sembla vergonyós que Juan Antonio Martínez Camino, secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola, diga això, i que afirme també que la despesa en el viatge del pontífex siga «el chocolate del loro». Per a ell, quasi cinc milions d'euros és una quantitat mínima, poc important, insignificativa. Indignant!
Vull recordar ara i ací, com a valencià que paga religiosament -mai millor dit- els impostos, que el cost de la visita del Papa a València l'any 2006 continua sent un secret quasi d'estat, perquè quatre anys després la Generalitat Valenciana, que per si algú no ho sap la presideix un senyor que es diu Francisco Camps -i no Francesc Camps-, segueix sense retre els comptes públics de tan innecessària visita. Al·lega que l'organització va anar a càrrec d'una fundació, que no està obligada a informar-ne les Corts. Tanmateix, l'estiu passat, segons la mateixa notícia, l'executiu valencià va aprovar una injecció de dos milions d'euros a eixa entitat perquè puga fer front a les despeses derivades de tan absurd acte. Indecent!
Almenys, de les paraules de Martínez Camino es dedueix el reconeixement públic que la vinguda de Ratzinger a terres espanyoles és un negoci. I quin negoci! Redó, diria jo. Les xifres em semblen desorbitades i fora de lloc, perquè si aquest senyor vol venir al nostre país per difondre les seues creences i donar suport als seus fidels, perfecte, però que ho pague tot ell, absolutament tot, fins a l'últim cèntim, que té diners. Si no, entreu a la basílica de Sant Pere i mireu la riquesa que hi ha acumulada en quadres, escultures, abillaments, adornaments d'or i un llarguíssim etcètera. Però allò que em fot és que ho hàgem de pagar els contribuents, els creients i els no creients com jo. Amb els meus diners, amb els meus impostos. Menyspreable!
O siga que a mi el senyor Rodríguez Zapatero, des de juny, em lleva un 7.5% del sou tots els mesos per a fer front a la reducció del dèficit perquè se suposa que no hi ha diners en la caixa de totes i tots i, en canvi, consent pagar aquestes ingents quantitats perquè vinga un senyor en qualitat de cap d'un estat anomenat El Vaticà i, damunt, el rep amb tals honors. No se suposa que Espanya és un país aconfesional? Jo no ho veig. Execrable!
Em sembla boníssima la iniciativa de l'organització Laicismo.org de fer arribar al nunci apostòlic a Espanya la factura de tan desbaratat viatge. Podeu participar-hi en la pàgina web assenyalada. Jo, per descomptat, ja ho he fet. No ens passen ara la factura amb el cost de la nostra estada quan ens donen l'alta d'un hospital públic? Doncs el mateix. Benet XVI hauria de ser el primer a no fer aquesta mena d'eixides en aquests temps de crisi difícils. Tothom s'ha d'estrényer el cinturó menys ell, veritat? Increïble! Hi insistisc: que pague ell els seus viatges. Jo vaig anar fa uns quants dies a Venècia, voluntàriament, perquè vaig voler, i a mi ningú em va pagar ni el tren, ni el dinar, ni la visita a la torre campanar de la piazza San Marco. Per què, aleshores, hem de costejar els espanyolets de carrer aquest provocador viatge? Lamentable!
Que vaja entrenant-se l'ajuntament i la Comunitat de Madrid, que sembla que li ha agafat gust i tornarà per ací l'any que ve, a l'agost crec, a les Jornades Mundials de la Joventut. Es calcula que aquesta vegada el viatge costarà, aproximadament, uns 25 milions d'euros. Ai, Gallardón i Aguirre, prepareu la butxaca, que ve el Papa! Mare meua, amb la calor que fa a Madrid a l'agost, perquè li agafe una lipotímia, un desmai o qualsevol cosa i hagen d'ingressar-lo al Gregorio Marañón. Aleshores espere que la Conselleria de Sanitat que dirigia fins fa poc un tal Güemes sí que li passe la factura per l'atenció rebuda, o no?
Jo vull llançar una proposta a l'oficina de comunicació del Vaticà. Per què no avancen el viatge de Ratzinger al primer cap de setmana de juliol -total, és només un mes!- i el fan coincidir amb les festes de l'Orgull Gai que tenen lloc a Madrid? Seria graciós i divertit, la veritat. La invitació està feta. Fins i tot, si vol sa santedat, pot desfilar en la manifestació de dissabte a la vesprada, de la Porta d'Alcalá a la plaça d'Espanya, dalt d'una carrossa i envoltat de chulazos... No són aquestes també unes jornades mundials -hi ve gent de tot el món- de la joventut?
No sóc l'únic que hi pensa així, no. He parlat, per Skype, amb ma mare i amb la divertida i estimada Delia mare i els he comentat que estava escrivint aquestes línies sobre la imminent visita oficial del Papa. La resposta de la faceciosa Delia ha sigut boníssima: «¿y a qué viene? A ese le ponía yo a coger aceituna, iba a saber lo que es bueno.» La conversa ha derivat cap a un punt d'humor i de rialles que ha fet que a punt haja estat de pixar-me damunt. No seria la primera volta que em passaria, amb les bromistes mare i filla.
Per cert, que molts italians, quan els dic que Benet XVI anirà a Espanya d'ací a poc, em diuen: «ma non lo volete per voi per sempre alla Spagna?» [però no el voleu per a vosaltres per sempre a Espanya?] I jo els dic: «no, lasciatelo qua, con voi, che ci si sente meglio.» [no, deixeu-lo ací, amb vosaltres, que s'hi sent millor].
Ho diré sense subterfugis, perquè quede ben clar el meu posicionament: no estic d'acord que recaiga en l'erari públic la major part del cost de la visita del pontífex. No! És un viatge que hauria de costejar ell -El Vaticà- i els creients, però no tota la ciutadania, ja que no totes i tots compartim les seues idees pastorals, evangelitzadores o com vulguen anomenar-les. Per tant, la visita del Papa, NO amb els meus impostos! Més clar, l'aigua, beneïda si fa falta!
I parlant de visites, jo la que espere, com l'aigua de maig, és la de les meues deu estimades mariliendres (Delia, Raquel, M. Carmen, M. José, Mayka, Bea, Silvia, Nuria, Sonia i M. José) i la dels amics Reyes i Pepe, el pròxim cap de setmana, tot coincidint amb l'anada del Sant Pare a Galícia i a Catalunya. Ell cap allà i elles cap ací. Aquesta sí que és una visita desitjada, preparada, útil, necessària, profitosa, de segur que molt divertida i que servirà perquè Óscar i jo carreguem bé les piles fins a la següent, que no sabem qui ens la farà. Vols ser tu? T'esperem, us esperem, amb els braços ben oberts. A presto!
El títol seria: La barra del Papa. I del Camps, millor obviar-lo...
ResponElimina