No negaré, a hores d’ara, que faig naturisme sempre que puc. La primera vegada que en vaig fer fou al maig del 2007 a la platja del Cap de l’Horta d’Alacant i des d’aleshores, per quart estiu consecutiu, en practique. Em considere una persona bastant oberta de ment i anar a la platja i llevar-me el banyador forma part d’aquesta nova manera de viure i interpretar la vida en harmonia amb la natura. Perquè, no cal dir-ho, la sensació de prendre el sol, banyar-se i fer un passeig vora la mar sense res és única i irrepetible, i no té res a veure a fer-ho amb una peça tèxtil que, damunt, després costa a eixugar-se Déu i ajuda. Probablement és un dels moments en què em sent més lliure, tal com vaig nàixer i com me n’aniré a l’altre món, si n’hi ha, que no ho sé: en conill.
Us conte tot això perquè el meu xicot i jo hem llogat un apartament, del 3 al 7 d’agost, en una urbanització naturista a Vera (Almeria). Això significa que durant aquests quatre dies estarem, bàsicament, com les nostres santes mares ens vam portar al món: en pilotes. Dic bàsicament perquè de nit, després de sopar, ens vestim per a anar a fer una volta per uns pubs d’ambient que hi ha molt prop, o a prendre un gelat, que si no ni això... La resta del dia, com diria la nostra bona amiga Delia, con el tiburón pa’ aquí i pa’ allá. En italià d’anar per casa, per allò que me’n vaig a Bolonya, due bole ed una pirindola su e giù. Ha ha ha ha!
En la urbanització, Parque Vera IV, és obligatori accedir a la zona de la piscina i l’entorn i banyar-s’hi en porreta. Obligatori. O dit al revés, hi està prohibit qualsevol teixit. En tot cas, un pareo per a entrar-hi i eixir-ne i au! Per cert, en ma vida havia vist tants homes amb pareo! Que g(u)ai! I la platja, el Playazo de Vera, és totalment naturista. Pensava que les platges més naturistes a què havia anat eren les de Cadis, però no. Aquesta és, de moment, la que s’emporta la palma. No m’atreviria a dir que ho és al 100% perquè algun banyador o bikini s’hi veu de tant en tant, però sens dubte els tèxtils —en l’argot naturista, els qui porten vestit de bany— són minoria ací.
Hi insistisc, la sensació d’estar en una platja on tothom —persones grans, dones i homes, xiquetes i xiquets, adolescents, nadons, famílies senceres, parelles, etc.— es mostra tal com és, amb uns quants quilos de més, amb el penis petit i arrugat, amb el mamellam caigut, depilat o sense, amb una taca de naixement en el lloc més insospitat, amb la cel·lulitis als malucs o a les cuixes... és, senzillament, indescriptible. Al meu parer, és el millor exemple de naturalitat. Com ho és jugar a vòlei platja en pèl o anar al quiosquet a prendre un refresc amb el piu a l’aire. Tots estem en la mateixa situació, en igualtat de condicions, amb els genitals a la vista, però ningú mira a ningú. I també tots tenim en comú que ni ens estreny una goma elàstica ni una marca ens fa paréixer un codi de barres perquè el sol ens bronzeja, de dalt a baix, tot el cos.
La platja es troba a 300 m, aproximadament, de l’apartament. Nosaltres, com molta més gent, hi anem directament despullats, amb la tovallola al muscle i poc més. En el trajecte, ens creuem amb la policia local, repartidors de mercaderies, el jardiner, el personal de neteja, etc. No passa absolutament res. Hi deuen estar acostumats. No crec que ningú s’espante si ens veu nus. Tenim entre les cames el que la mare natura ens ha donat als homes, ni més ni menys. Que va ser més generosa amb el meu xic que amb mi, ai!, que hi farem!
Vull comentar l’important paper que he observat que té la dona en la pràctica del naturisme. Trobe que, tradicionalment, el sexe femení ha sigut més pudorós que l’home a l’hora de mostrar el cos nu. Per tant, que ella, a part de fer topless, també es lleve la part de baix representa, des del meu punt de vista, un pas endavant i contribueix a naturalitzar, mai millor dit, aquesta realitat, una vertadera filosofia de vida.
No puc acabar sense llançar dos consells. Primer, als qui no n’heu fet mai, feu-ne. No us en penedireu, n’estic segur. Segon, si no sabeu ni quan ni on, si penseu que us farà vergonya, si no esteu del tot convençuts... sens dubte, feu-ho en un lloc com aquest. Us sentireu molt còmodes. Al cap de cinc minuts haureu oblidat que no dueu el banyador o el bikini. Qui no em crega, que faça la prova!
Quin descobriment, el d’aquest complex naturista a poc més de dues hores de casa. Estem devanits. Hi tornarem prompte. Un altre raconet més de felicitat i plaer, de descans i tranquil·litat a la nostrada, estimada, Andalusia. I és que no hi ha millors vacances que aquestes, les típiques i desitjades, les de no fer altra cosa més que dormir, menjar, prendre el sol, banyar-se, passejar, fotre un clau (o dos, o tres, els que calga), fer la becadeta, llegir, escriure i poc més. I, a més a més, sense roba. Quina meravella!
Us conte tot això perquè el meu xicot i jo hem llogat un apartament, del 3 al 7 d’agost, en una urbanització naturista a Vera (Almeria). Això significa que durant aquests quatre dies estarem, bàsicament, com les nostres santes mares ens vam portar al món: en pilotes. Dic bàsicament perquè de nit, després de sopar, ens vestim per a anar a fer una volta per uns pubs d’ambient que hi ha molt prop, o a prendre un gelat, que si no ni això... La resta del dia, com diria la nostra bona amiga Delia, con el tiburón pa’ aquí i pa’ allá. En italià d’anar per casa, per allò que me’n vaig a Bolonya, due bole ed una pirindola su e giù. Ha ha ha ha!
En la urbanització, Parque Vera IV, és obligatori accedir a la zona de la piscina i l’entorn i banyar-s’hi en porreta. Obligatori. O dit al revés, hi està prohibit qualsevol teixit. En tot cas, un pareo per a entrar-hi i eixir-ne i au! Per cert, en ma vida havia vist tants homes amb pareo! Que g(u)ai! I la platja, el Playazo de Vera, és totalment naturista. Pensava que les platges més naturistes a què havia anat eren les de Cadis, però no. Aquesta és, de moment, la que s’emporta la palma. No m’atreviria a dir que ho és al 100% perquè algun banyador o bikini s’hi veu de tant en tant, però sens dubte els tèxtils —en l’argot naturista, els qui porten vestit de bany— són minoria ací.
Hi insistisc, la sensació d’estar en una platja on tothom —persones grans, dones i homes, xiquetes i xiquets, adolescents, nadons, famílies senceres, parelles, etc.— es mostra tal com és, amb uns quants quilos de més, amb el penis petit i arrugat, amb el mamellam caigut, depilat o sense, amb una taca de naixement en el lloc més insospitat, amb la cel·lulitis als malucs o a les cuixes... és, senzillament, indescriptible. Al meu parer, és el millor exemple de naturalitat. Com ho és jugar a vòlei platja en pèl o anar al quiosquet a prendre un refresc amb el piu a l’aire. Tots estem en la mateixa situació, en igualtat de condicions, amb els genitals a la vista, però ningú mira a ningú. I també tots tenim en comú que ni ens estreny una goma elàstica ni una marca ens fa paréixer un codi de barres perquè el sol ens bronzeja, de dalt a baix, tot el cos.
La platja es troba a 300 m, aproximadament, de l’apartament. Nosaltres, com molta més gent, hi anem directament despullats, amb la tovallola al muscle i poc més. En el trajecte, ens creuem amb la policia local, repartidors de mercaderies, el jardiner, el personal de neteja, etc. No passa absolutament res. Hi deuen estar acostumats. No crec que ningú s’espante si ens veu nus. Tenim entre les cames el que la mare natura ens ha donat als homes, ni més ni menys. Que va ser més generosa amb el meu xic que amb mi, ai!, que hi farem!
Vull comentar l’important paper que he observat que té la dona en la pràctica del naturisme. Trobe que, tradicionalment, el sexe femení ha sigut més pudorós que l’home a l’hora de mostrar el cos nu. Per tant, que ella, a part de fer topless, també es lleve la part de baix representa, des del meu punt de vista, un pas endavant i contribueix a naturalitzar, mai millor dit, aquesta realitat, una vertadera filosofia de vida.
No puc acabar sense llançar dos consells. Primer, als qui no n’heu fet mai, feu-ne. No us en penedireu, n’estic segur. Segon, si no sabeu ni quan ni on, si penseu que us farà vergonya, si no esteu del tot convençuts... sens dubte, feu-ho en un lloc com aquest. Us sentireu molt còmodes. Al cap de cinc minuts haureu oblidat que no dueu el banyador o el bikini. Qui no em crega, que faça la prova!
Quin descobriment, el d’aquest complex naturista a poc més de dues hores de casa. Estem devanits. Hi tornarem prompte. Un altre raconet més de felicitat i plaer, de descans i tranquil·litat a la nostrada, estimada, Andalusia. I és que no hi ha millors vacances que aquestes, les típiques i desitjades, les de no fer altra cosa més que dormir, menjar, prendre el sol, banyar-se, passejar, fotre un clau (o dos, o tres, els que calga), fer la becadeta, llegir, escriure i poc més. I, a més a més, sense roba. Quina meravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada