La boda de l'any

El dia 21 d'agost, dissabte, a les 19.15 h de la vesprada, a la sala blava de l'Ajuntament d'Alacant es van casar els amics Zaida i José Luis.

Conec José Luis des de setembre del 2005 en què començàrem a estudiar italià a l'Escola Oficial d'Idiomes d'Alacant. Puc dir que vam seure junts aquell primer dia de classe i, des d'aleshores, no hem tornat a separar-nos ni un dia a l'aula. Ho farem per primera vegada enguany, quan ell comencarà l'últim curs, Avançat 2, i jo no hi seré. Seré, però, a Bolonya (Itàlia), en contacte directe amb la llengua, i tota una cultura, que tant ens agrada i que ens ha unit com a bons amics per sempre.

A Zaida la vaig conéixer després, no recorde exactament quan. Com a fisioterapeuta, m'ha tractat diverses vegades dels meus mals musculars i he de dir que és una gran professional. Em queda molt per descobrir d'aquesta gran persona, però el poc contacte que hi he tingut és suficient per a dir que és una xica meravellosa, tendra, atenta, amable, simpàtica, cordial... És, sens dubte, la dona dels somnis de qualsevol home o lesbiana. Eixe home, però, té un nom, i és José Luis, qui des de fa tres anys i mig és el més feliç del món al costat d'una dona tan especial com és aquesta guapíssima i polifacètica alacantina.

La boda, sincerament, va ser tot un èxit, des del principi fins al final. Els nóvios, radiants i espectaculars, van arribar puntuals a la cita. Primer ell, com mana la tradició; després, Zaida, de blanc i elegant com ella sola. El lloc del casament, el millor a Alacant per a una boda civil, la casa consistorial, la casa de tots. La cerimònia, breu i concisa, com toca, i alhora emotiva i divertida amb les lectures d'uns amics del nóvio i del germà de la nóvia, per cert, bomber i fisioterapeuta, ni més ni menys. La facilitació de dos autobusos per part dels contraents per a anar al convit, a Elx, tot un detall. El restaurant, bonic i acollidor. El sopar, exquisit i abundant. La marxa, sana i organitzada, amb cançons personalitzades; la dedicada als companys d'italià, Tu vu' fa' l'americano, de Renato Carosone, xulíssima i de moda ara, em recorda inevitablement la manifestació de l'Orgull Gai de Madrid d'aquest any. En definitiva, una boda perfectament preparada que, com no podia ser d'altra manera, va anar no bé, sinó rebé.

Sens dubte, la boda de l'any. No solament perquè ha sigut l'única a la qual he anat i aniré aquest 2010, sinó fonamentalment per la qualitat humana d'aquests dos enamorats que han decidit donar-se el sí vull envoltats de familiars, amics, veïns, companys i coneguts. Vull felicitar públicament els ja marit i muller per l'important pas que han fet d'unir les vides en forma de matrimoni. És la prova de l'amor que professa l'un per l'altra, ella per ell. Us desitge que sigueu molt feliços, tan feliços com fins ara, o més. No tinc cap dubte que ho sereu i que us ho mereixeu. Com a bons mestres que sou, el dia de la vostra boda ens vau donar una autèntica lliçó, una lliçó d'amor, de respecte, d'estima, d'amistat...

Va ser un plaer per a mi, i estic convençut que per a tots els assistents al casament també, haver compartit amb vosaltres un dels dies més bonics de les vostres vides. De cor, gràcies! I ara cridaré ben fort i en veu alta: viva gli sposi!