La acera de enfrente

Fa uns quants mesos vaig conéixer, a través del company Vicent Bonmatí, l’existència del programa radiofònic de temàtica LGTB La acera de enfrente, els divendres de 20 a 21.30 h, dins l’espai Ràdio Jove Elx. Podeu sintonitzar-lo, a la ciutat de la Dama, del Misteri, de les palmeres i del calçat, en el dial 107.5 FM, i des de qualsevol altre lloc en www.joveselx.es/radio_jove. A més, tots els programes estan també disponibles en la pàgina web www.laaceradeenfrente.es.

Aquest matí, 4 de juny, quan Vicent m’ha invitat a anar-hi, no ho he dubtat un instant i li he dit que sí. M’ha explicat que el primer divendres de cada mes hi va un sexòleg, amb el qual parlen d’un tema concret. El de hui em semblava d’allò més interessant: com assumir la sexualitat. Mariano, graciós i divertit, hi ha comentat una qüestió amb la qual estic totalment d’acord: acceptar l’orientació sexual depén de la maduresa psicològica de la persona. Hi estic d’acord perquè ho he viscut en persona: vaig decidir fer el pas endavant, eixir de l’armari i acceptar-me tal com sóc amb vint-i-set anys i escaig, segurament un poc tard, però, com se sol dir, més val tard que mai. Pense, però, que va ser quan tocava, i en qualsevol cas ho vaig fer plenament conscient i amb la maduresa que implicava estar més prop ja de la trentena que de la vintena.

Però no vull aprofundir ara tant en el tema del programa com en el descobriment d’aquest grup de joves que, desinteressadament, preparen, organitzen i despleguen totes les setmanes, durant hora i mitja, un programa de ràdio de temàtica LGTB tan i tan bo des de la capital del Baix Vinalopó. I ho fan com a autèntics periodistes. M’he quedat al·lucinat quan he comprovat com de bé que ho fan. Increïble. Són uns experts del micro. Quina desimboltura, per favor! Quina professionalitat, diria jo. I quin humor, quina conya, quina tabola, quina festa... Quin bon ambient, mai millor dit. Sincerament, m’ho he passat d’allò més bé! Quina bona estona, xe! Ni m’imaginava així el programa ni esperava passar-ho tan rebé.

Vull agrair públicament a Vicent, i a Víctor i a Javier, la invitació. Conéixer el vostre treball, xics, ha sigut una autèntica descoberta. Sens dubte! Enhorabona per la faena que feu: faena, hi insistisc, molt ben feta.

Amics, compteu amb mi per al que faça falta. Teniu el meu suport, absolut i incondicional. Em sembla, la vostra, una iniciativa interessantíssima, útil, necessària, pedagògica, immillorable... Amb el vostre programa contribuïu a la normalització d’una realitat, la nostra, i això, des del meu punt de vista, és una tasca molt i molt lloable. Per això, perquè doneu la cara —i poseu la veu— per tot el col·lectiu LGTB, gràcies, mil gràcies. Us desitge tota la sort del món amb el programa. Tampoc no la necessiteu. En teniu l’èxit garantit, n’estic convençut. La acera de enfrente té, des de hui mateix, un nou oient, per descomptat, i quan vulgueu també un col·laborador. Tot un plaer.

4 de juny de 2010