Que els dies 5 i 6 de gener són màgics ho sabem totes i tots, especialment quan érem menuts. Ara som majorets i ja no és la mateixa il·lusió que aleshores. O sí, com en el cas del meu xic, que porta un xiquet dins i, sobretot aquests primers dies de l'any, el trau fora més que mai. Recorde de nou les cèlebres paraules de Pablo Neruda sobre la infància: «el niño que no juega no es un niño, pero el adulto que no juega ha perdido para siempre el niño que tiene dentro de él.» Óscar no solament no l'ha perdut, sinó que, cada any, el potencia més i més.
El 5 de gener, al matí, me'n vaig anar a portar la carta als Reis Mags d'Orient que havia escrit el meu nóvio al patge reial de nom Centre, i de cognom, Comercial. Reproduïsc literalment la carta:
Querido Rey Majo,
Como he sido un hombre muy bueno y también majo, voy a pedir unas cositas:
El juego de los SIM 3 (básico)
Un vaquero
Una camisa chula
Un pantalón de pitillo de vestir
Unos zapatos de vestir
Unos complementos de ropa
Un tarro gigante de Lacasitos
Libros de Harry Potter en italiano
La paz en el mundo
Gracias,
Fdo. Óscar
Al lloc on s'encarreguen la majoria de regals a ses majestats em vaig trobar una bona amiga, Vanesa, a qui no havia vist des de la meua arribada el 19 de desembre. Em va preguntar pel cari, com es refereix ella a Óscar, i li vaig dir que era a casa. «Me voy contigo ahora y lo veo», em digué. I a casa, i a migdia, ens vam juntar els tres més una amiga, Delia, que vingué a pagar-li una papereta a Vanesa, i un amic, Xavi, que passà a recollir unes coses que havia oblidat la nit de Cap d'Any.
De vesprada, vam eixir al supermercat a comprar unes cosetes i, una vegada a casa, Óscar i jo vam fer la llista dels nostres propòsits per al primer trimestre del 2011. I així, entre objectius i bones voluntats, se'ns va fer l'hora de sopar. Vam anar amb unes amigues a picar alguna cosa a un bar pròxim i, després, com mana la tradició, vam anar tots a ma casa a menjar el tortell de Reis casolà -fet per l'amiga M. José- amb una bona xocolata calenta. Exquisits! Va ser una vetlada la mar d'agradable, en harmonia, parlant, rient, gaudint... I la guinda a una nit tan especial va ser la partida que vam jugar de Party, un joc de taula d'allò més divertit. Xiques contra xics -endevina endevinalla: els gais, en quin equip jugàrem?-: rivalitat absoluta. El riu Volga donà la victòria a elles, en una partida tan renyida com entretinguda.
L'endemà, a les 11 h, Óscar em despertà: «despierta, cariño, que han venido los Reyes Majos.» I, com els xiquets, vam anar corrents al menjador, on Melcior, Gaspar i Baltasar havien dipositat un bon grapat de regals, amagats entre globus, caramels i serpentina.
He de dir que a Óscar, d'aquella llista, solament li van portar el pot de quilo i mig de Lacasitos i uns llibres de lectura en italià, però no els de Harry Potter; també, dues camisetes de màniga llarga molt boniques i un CD amb mil llibres italians. Quant a la roba, incapaços de portar-li una cosa tan i tan personal, li van regalar, en una targeta que deia ¿Sabes una cosa? Estoy loco por tus huesos, 80 euros en metàl·lic bescanviables en les rebaixes, i que en el moment en què escric aquestes línies ja han estat, juntament amb 50 euros més que li havien portat els Reis de Collado Villalba (Madrid), perfectament invertits no en una, sinó en dues camises molt g(u)ais, una jaqueta, unes sabates de punta de xarol molt all'italiana, un paquet de calçotets i un capell la mar de modern.
En la meua carta a ses majestats d'Orient tan sols demanava dues coses: un llapis USB d'almenys 32 G, que me'l van portar anticipadament el 29 de desembre com a regal d'aniversari -juntament amb un calendari dels bombers de Móstoles dedicat i firmat pel mes de juliol i deu vals sexuals bescanviables-, i un rellotge de paret per a la cuina amb uns colors molt alegres que vaig acabar regalant-me'l a mi mateix. En canvi, em van portar coses que no esperava en absolut: el pòster de la botiga Cállate la boca amb l'arc de sant Martí; un lector DVD nou; un ratolí òptic i sense fil per al portàtil i un parell d'orelleres per a combatre el fred a Bolonya. Gens malament, veritat? Això és perquè vaig ser molt bo el 2010...
El que també em van portar els Reis Mags el dia 6, de vesprada, no sé si com a conseqüència d'un matí màgic després de l'obertura dels regals, va ser una infecció de l'uretra (uretritis) que no em va ser correctament diagnosticada fins al dia 10 a la nit pel metge d'urgències del centre de salut Sant Vicent II i confirmada per l'amiga ginecòloga Silvia la vespra de la tornada a aquestes gèlides terres, la qual va descartar que es tractara d'una distorsió testicular amb el grapeig dels meus genitals al lavabo del pub santvicenter Okavango. Per tant, pòster, DVD, ratolí, orelleres, però també dues caixes d'antibiòtic Norfloxací 400 mg (1 compr./12 h) i una caixa d'antiinflamatori Ibuprufé 600 mg (1 compr./8 h) que prenc en aquests moments i que, afortunadament, han alleujat les fortíssimes molèsties que tenia a les meues parts.
Heus ací una nit especial, la del 5 de gener, que de manera màgica fa alçar-nos el 6 amb la il·lusió de trobar, sota el tradicional arbre de Nadal, algun regal per a nosaltres. Benvingut tot el que em va portar el rei de la meua casa, excepte aquests medicaments que m'han acompanyat fins a Itàlia i la prescripció facultativa per part de la meua bona amiga d'abstinència sexual, almenys, durant una setmana. Em cague en l'ou. Jo que volia estrenar els vals...
El 5 de gener, al matí, me'n vaig anar a portar la carta als Reis Mags d'Orient que havia escrit el meu nóvio al patge reial de nom Centre, i de cognom, Comercial. Reproduïsc literalment la carta:
Querido Rey Majo,
Como he sido un hombre muy bueno y también majo, voy a pedir unas cositas:
El juego de los SIM 3 (básico)
Un vaquero
Una camisa chula
Un pantalón de pitillo de vestir
Unos zapatos de vestir
Unos complementos de ropa
Un tarro gigante de Lacasitos
Libros de Harry Potter en italiano
La paz en el mundo
Gracias,
Fdo. Óscar
Al lloc on s'encarreguen la majoria de regals a ses majestats em vaig trobar una bona amiga, Vanesa, a qui no havia vist des de la meua arribada el 19 de desembre. Em va preguntar pel cari, com es refereix ella a Óscar, i li vaig dir que era a casa. «Me voy contigo ahora y lo veo», em digué. I a casa, i a migdia, ens vam juntar els tres més una amiga, Delia, que vingué a pagar-li una papereta a Vanesa, i un amic, Xavi, que passà a recollir unes coses que havia oblidat la nit de Cap d'Any.
De vesprada, vam eixir al supermercat a comprar unes cosetes i, una vegada a casa, Óscar i jo vam fer la llista dels nostres propòsits per al primer trimestre del 2011. I així, entre objectius i bones voluntats, se'ns va fer l'hora de sopar. Vam anar amb unes amigues a picar alguna cosa a un bar pròxim i, després, com mana la tradició, vam anar tots a ma casa a menjar el tortell de Reis casolà -fet per l'amiga M. José- amb una bona xocolata calenta. Exquisits! Va ser una vetlada la mar d'agradable, en harmonia, parlant, rient, gaudint... I la guinda a una nit tan especial va ser la partida que vam jugar de Party, un joc de taula d'allò més divertit. Xiques contra xics -endevina endevinalla: els gais, en quin equip jugàrem?-: rivalitat absoluta. El riu Volga donà la victòria a elles, en una partida tan renyida com entretinguda.
L'endemà, a les 11 h, Óscar em despertà: «despierta, cariño, que han venido los Reyes Majos.» I, com els xiquets, vam anar corrents al menjador, on Melcior, Gaspar i Baltasar havien dipositat un bon grapat de regals, amagats entre globus, caramels i serpentina.
He de dir que a Óscar, d'aquella llista, solament li van portar el pot de quilo i mig de Lacasitos i uns llibres de lectura en italià, però no els de Harry Potter; també, dues camisetes de màniga llarga molt boniques i un CD amb mil llibres italians. Quant a la roba, incapaços de portar-li una cosa tan i tan personal, li van regalar, en una targeta que deia ¿Sabes una cosa? Estoy loco por tus huesos, 80 euros en metàl·lic bescanviables en les rebaixes, i que en el moment en què escric aquestes línies ja han estat, juntament amb 50 euros més que li havien portat els Reis de Collado Villalba (Madrid), perfectament invertits no en una, sinó en dues camises molt g(u)ais, una jaqueta, unes sabates de punta de xarol molt all'italiana, un paquet de calçotets i un capell la mar de modern.
En la meua carta a ses majestats d'Orient tan sols demanava dues coses: un llapis USB d'almenys 32 G, que me'l van portar anticipadament el 29 de desembre com a regal d'aniversari -juntament amb un calendari dels bombers de Móstoles dedicat i firmat pel mes de juliol i deu vals sexuals bescanviables-, i un rellotge de paret per a la cuina amb uns colors molt alegres que vaig acabar regalant-me'l a mi mateix. En canvi, em van portar coses que no esperava en absolut: el pòster de la botiga Cállate la boca amb l'arc de sant Martí; un lector DVD nou; un ratolí òptic i sense fil per al portàtil i un parell d'orelleres per a combatre el fred a Bolonya. Gens malament, veritat? Això és perquè vaig ser molt bo el 2010...
El que també em van portar els Reis Mags el dia 6, de vesprada, no sé si com a conseqüència d'un matí màgic després de l'obertura dels regals, va ser una infecció de l'uretra (uretritis) que no em va ser correctament diagnosticada fins al dia 10 a la nit pel metge d'urgències del centre de salut Sant Vicent II i confirmada per l'amiga ginecòloga Silvia la vespra de la tornada a aquestes gèlides terres, la qual va descartar que es tractara d'una distorsió testicular amb el grapeig dels meus genitals al lavabo del pub santvicenter Okavango. Per tant, pòster, DVD, ratolí, orelleres, però també dues caixes d'antibiòtic Norfloxací 400 mg (1 compr./12 h) i una caixa d'antiinflamatori Ibuprufé 600 mg (1 compr./8 h) que prenc en aquests moments i que, afortunadament, han alleujat les fortíssimes molèsties que tenia a les meues parts.
Heus ací una nit especial, la del 5 de gener, que de manera màgica fa alçar-nos el 6 amb la il·lusió de trobar, sota el tradicional arbre de Nadal, algun regal per a nosaltres. Benvingut tot el que em va portar el rei de la meua casa, excepte aquests medicaments que m'han acompanyat fins a Itàlia i la prescripció facultativa per part de la meua bona amiga d'abstinència sexual, almenys, durant una setmana. Em cague en l'ou. Jo que volia estrenar els vals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada