L'eccehomo de Cecilia Giménez

La notícia del fresc de l'eccehomo de Borja (Saragossa) ha pegat la volta al món. Des de fa una setmana és portada de tots els informatius. La restauració de la pintura a compte i risc d'una veïna del poble de vuitanta anys i l'estat en què ha quedat el treball ha situat aquest desaparegut municipi aragonés en el mapa turístic actual. Les cues per veure'n el resultat són llargues. Ha calgut fixar-hi un horari de visites i posar-hi un vigilant de seguretat. I tot perquè la dona, en un intent de bona voluntat de retornar l'obra original a un millor estat, l'ha deixada, mai millor dit, feta un Crist...

No negaré que la notícia em va provocar i encara em provoca, a hores d'ara, una rialla considerable. Perquè la cosa, més enllà de les conseqüències artístiques, té un component divertit i d'humor que s'agraeix quan un mira el telenotícies. Acostumats al monotema de la crisi i les retallades in crescendo per part del Govern central (ara és l'ajuda dels 400 euros, que serà més difícil d'aconseguir per l'enduriment dels requisits), la guerra a Síria, els incendis forestals, l'onada de calor, els robatoris en cases, els accidents de trànsit i un sens fi de notícies més que deixen amb mal cos el teleespectador, que de sobte et conten que Cecilia Giménez, una octogenària d'aquest petit poble saragossà, ha provat a restaurar una pintura del segle XVI sense tenir els coneixements adequats i necessaris per a una empresa tan difícil i que literalment ha desfigurat el rostre de Jesucrist, que ara apareix sense corona d'espines i sense boca, i sembra que amb la llengua fora, doncs que voleu que us diga, a mi, almenys, m'ha causat una riallada de les bones i trobe el succés simpàtic i graciós.

Menys gràcia deu haver-li fet a la protagonista d'aquesta història, que segons han comentat els mitjans de comunicació, ja ha patit uns quants atacs d'ansietat i ha necessitat assistència mèdica. No és per a menys. Sentir-se el centre de totes les mirades, tant d'aquells que no veuen amb bons ulls ni l'estat en què ha quedat la representació pictòrica ni la repercussió mediàtica que està tenint l'esdeveniment, com també dels que llevem ferro a les conseqüències de la seua iniciativa, és per a un atac d'ansietat i més... A tall d'exemple, els noticiaris de més de cent seixanta països del món se n'han fet ressò...

Jo ja he signat en una coneguda pàgina d'Internet perquè l'eccehomo de Borja es quede tal com està després dels treballs fallits si voleu però amb la bona intenció i tot l'amor de la senyora Cecilia. Com que pintures de Jesucrist coronat d'espines en ser presentat per Pilat al poble n'hi ha un fum; com que l'Església catòlica cada dia és més extremista i intransigent en molts sentits i em té calent; com que la dedicació i la il·lusió d'aquesta espontània artista tenen tant de valor, o més, que l'obra primera (o no?); com que l'originalitat i la valentia de Cecilia, i sobretot l'èxit que l'ha seguit, l'han de rescabalar del grandíssim disgust que s'ha emportat la pobra dona per tot l'enrenou que s'ha creat, i sobretot, com que gràcies a la seua ingènua mà, el fresc passarà als llibres d'història de l'art i el poble de Borja serà internacionalment conegut, la qual cosa, des del punt de vista turístic, reportarà molts beneficis a la localitat (bars, cafeteries, terrasses, hotels, gasolineres, el mateix santuari, etc.), tota una campanya de màrqueting que convé aprofitar en aquests moments de crisi que vivim. Per tot això, deia, cal que siguem llestos per una vegada i que l'eccehomo de Cecilia Giménez siga recordat, in saecula saeculorum, com la restauració més esperpèntica de tots els temps, sí, però també com una nova obra d'art a l'avantguarda que reflecteix, sens dubte, d'una manera senzilla i naïf, la mística popular.