Sanció homòfoba

Estupefacte. Bocabadat. Incrèdul. Indignat. Rabiós... Així és com m'he quedat quan he vist, en Telecinco, la notícia que tot seguit comentaré. Efectivament, vaig a Internet per a obtenir-ne més informació i m'hi trobe el titular següent: «Botella expedienta a la organización del Orgullo Gay por el ruido.» Us en faig cinc cèntims. La Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid ha obert un expedient sancionador al Col·lectiu de Gais i Lesbianes de Madrid (COGAM), encarregat de l'organització de les festes de l'Orgull Gai, per superar els decibels permesos «de manera alarmant» durant l'última edició, al juliol, i a més a més, l'acusa de reincidència. La sanció podria arribar als 35.000 €.

Em sembla, sincerament, indignant, intolerable, i el que és més important, d'una homofòbia que supera ja els límits imaginables. Aquest atac directe de la regidora i muller de l'expresident Aznar el qualifique de molt fort i de molt greu. Recordem que l'any 2009 ja va intentar que la festa isquera del popular barri de Chueca i per a fer-ho va al·legar que hi havia un soroll insuportable per als veïns. A la plaça de Vázquez de Mella hi ha diversos pisos tutelats per a persones grans que, a causa de la música, tenen dificultats per a dormir durant la setmana que duren les festes. El 2010, el mateix. L'afany de la dona de les pomes i les peres per traure la música de la plaça va obligar l'organització a desplaçar el centre de la festa a la plaça d'Espanya i a reduir el nombre de dies en què hi hagué música a Vázquez de Mella. Però sembla que no és suficient per a Ana Botella i ha arribat l'expedient de Medi Ambient. A aquest pas, enguany ens enviaran a la Casa de Camp o al mig del parc del Retir, ja veureu.

Estareu d'acord amb mi que aquest assumpte fa mala espina, o com diu el castellà, que m'encanta, huele a cuerno quemado. Més que de cremat, fa pudor d'homofòbia recalcitrant, ni més ni menys que aquella que caracteritza molts dirigents del Partit Popular i, per descomptat, de l'Església catòlica. Perquè, és clar, a la Conferència Episcopal, que organitza setmana sí setmana també multitudinàries manifestacions a la plaça de Colom en favor de la família tradicional, crec que encara no se li ha imposat cap sanció. I de soroll, també en fan un fum, sobretot quan Rouco Varela i companyia fan eixos sermons feixucs, estrepitosos i de totes i tots ja coneguts sobre l'ús del preservatiu a l'Àfrica, l'avortament de les adolescents, el matrimoni dels homosexuals, l'adopció de xiquetes i xiquets per part del col·lectiu LGTBI o el divorci. Ni més ni menys, molt més del que fem, pacíficament i de manera divertida, milers i milers de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals i moltes i molts heterosexuals que ens acompanyen en la que sens dubte és, a parer meu, la reivindicació més justa i necessària que té lloc avui dia en la nostra societat. Reivindicació que, tot siga dit de pas, permet recaptar a l'ajuntament de la capital més de cent milions d'euros en poc més de cinc o sis dies.

Mentre arriben les explicacions de l'alcalde, Ruiz Gallardón, jo entre ja en la pàgina web d'una coneguda companyia aèria de baix cost per a mirar els vols a Madrid el primer cap de setmana de juliol, dies 1, 2 i 3. I com que són molt barats i no sé on m'agafarà, si a Alacant o a Bolonya, en compraré un des de cada ciutat, per si de cas. Però, això sí, un any més, i per tercer consecutiu, allí estaré jo, reivindicant la igualtat de tot el col·lectiu davant una regidora -quina vergonya!- i una societat que viuen ancorats en el passat. I, com cada any, m'emocionaré, riuré, ballaré, faré fotos... i, envoltat dels meus congèneres, cridaré ben fort, fins que em senta Botella, Rouco Varela i tot el món: «ja n'hi ha prou, d'homofòbia.»