El monument de la discòrdia

La notícia que Barcelona serà la primera ciutat espanyola que tindrà un monument dedicat a la lluita del col·lectiu LGTBI, de pedra, amb forma triangular i de color rosa ens ha sorprés en aquest final i començament d'any. Però la polèmica per la ubicació d'aquesta escultura d'homenatge a un col·lectiu desfavorit com és el nostre, i més en altres temps llunyans, ha fet tant renou que l'ajuntament de la ciutat comtal ja busca un lloc alternatiu a la Sagrada Família per col·locar-la.

Hi ha coses d'aquesta absurda i innecessària controvèrsia que no acabe d'entendre. Què més fa que el monòlit es col·loque als jardins que hi ha davant la basílica més coneguda de Gaudí? Que té a veure una cosa amb l'altra? És que no pot haver-hi a una certa distància d'un edifici religiós res que tinga a veure amb els gais, les lesbianes, els i les bisexuals, els i les transsexuals i els i les intersexuals?

Alberto Fernández Díaz, portaveu del Partit Popular en l'Ajuntament de Barcelona, ha dit textualment: «levantar un monumento en nuestra ciudad dedicado a los gays me parece un auténtico despropósito.» Llevat del de Berlusconi fa un parell de mesos, no he vist comentari més homòfob que aquest en els últims temps. Em sembla carpetovetònic que un representant polític diga una cosa així, de veritat, i damunt romanga tan tranquil. Perquè és d'una homofòbia colossal impròpia d'un dirigent d'un partit polític suposadament tan democràtic i respectuós com és el que coordina el senyor Rajoy. És evident que si el líder de l'oposició i més que probablement futur president del Govern espanyol -molt a desgrat meu- no té clar si mantindrà o derogarà la famosa llei de matrimoni homosexual, el seu súbdit Fernández Díaz s'ha d'oposar, siga com siga, a la instal·lació d'un monument a favor de la llibertat i de la igualtat de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals davant la Sagrada Família, al bell mig del passeig de Gràcia, a Montjuïc, a la Barceloneta o a la Cotxinxina.

Mentre que l'emplaçament d'aquest monòlit en record de les persones LGTBI siga per als puritans del Partit Popular o de l'Església catòlica un motiu més de crispació social i un exemple evident d'una intolerància grinyolant, d'una ignorància supina i d'una homofòbia majúscula, senyal -i símptoma- que alguna cosa no va bé en el procés de normalització d'una realitat que no acaba d'arribar. Per això, els defensors dels drets humans i especialment del col·lectiu de què formem part lluitarem, amb els mitjans al nostre abast, perquè l'homosexualitat deixe de ser considerada una orientació sexual de segona categoria.

Si depenguera de mi, l'escultura que ens homenatja aniria, no davant de la Sagrada Família, sinó a la part més alta del temple expiatori, perquè fóra visible des de tota la ciutat de Barcelona, i amb una bandera amb els colors de l'arc de sant Martí a l'estil d'aquella de 20 m que oneja a la plaça de Colom de Madrid.