Epitrocleïtis i sanitat pública

Sempre he dit que si he d’elegir entre sanitat pública i privada, sens dubte em quede amb la primera, com també trie l’educació pública davant la concertada o la privada. I, a més, cada dia ho tinc més clar. Ara entendreu per què.

Des de setembre de l’any passat tinc una forta molèstia al colze dret. El metge d’atenció primària em va diagnosticar una epitrocleïtis i m’hi va infiltrar corticoides. Vaig notar molta millora amb la infiltració, però al febrer vaig tornar a tenir-hi les mateixes molèsties. Aleshores em va receptar un analgèsic local en forma de crema. També em va anar bé. Però des de fa una setmana aproximadament que torna a fer-me mal el colze.

Aquest matí, 10 de juny, a través d’una bona amiga que treballa a l’Hospital Universitari de Sant Joan —M. Carmen, per a nosaltres la nebodíssima, per allò de ser la neboda del rector de la Universitat d’Alacant—, he pogut tenir una consulta amb el Dr. Gaspar Panadero, del Servei de Reumatologia. I he de dir, obertament, que he rebut una atenció i un tracte excel·lents que evidencien, ni més ni menys, la professionalitat d’aquest metge. Com diria l’oncle Miguel, un familiar llunyà que ja no és viu, tot un medicazo.

M’ha fet una ecografia a l’epitròclea i l’ha analitzada amb deteniment. L’ha mirada i l’ha remirada i no hi ha vist res estrany, tret de presència edematosa que no és més que una resta de les fortes inflamacions anteriors que ha patit la zona. També hi ha detectat absència de flux venós —o moviment molt lent d’aquest— com a conseqüència de la TVP que vaig patir el 2007. Ell mateix m’hi ha infiltrat, de nou, un potent antiinflamatori, i m’ha dit que cal esperar l’evolució en els pròxims vint o trenta dies. Mentrestant, però, m’ha recomanat que no faça grans esforços amb el braç dret ni que hi agafe pes, i que deixe de nadar durant aquest breu període de temps.

Com es veu, ha sigut una atenció personalitzada. Com les que estem acostumats a veure en les consultes privades, però en aquest cas en la sanitat pública, la que paguem tots amb els nostres impostos i amb la quota de contingències comunes de la nòmina. Això permet que tinguem un sistema sanitari òptim i de qualitat, a l’abast de tothom, i uns professionals de la medicina —metges, infermers, auxiliars, zeladors, administratius, etc.—excepcionals. Tots, des del facultatiu fins a la netejadora, són necessaris i importants, perquè tots contribueixen, d’alguna manera, a la recuperació de la salut dels malalts.

Fa goig que ens atenguen bé. Deu ser perquè no és habitual que siga així. Per això, quan ens tracten com Déu mana, ho agraïm molt. I jo, després de la consulta d’aquest matí, em sent amb l’obligació, com a mínim, de donar les gràcies públicament a la meua amiga M. Carmen i al Dr. Panadero pel seu treball en pro de la salut de les persones i des de la immerescudament injuriada, a vegades, sanitat pública. Enhorabona pel treball ben fet que dueu a terme, dia a dia, a l’Hospital Universitari de Sant Joan.

10 de juny de 2010