Efecte bumerang

La vida és com un bumerang: va i ve. Si tot fa just avui un any em feia parella de dret, fa uns dies desfeia aquella unió entre inevitables records d'allò que va significar per a mi aquell 28 de setembre del 2011. Són dies de moltes sensacions contraposades, evidentment que ja viscudes en aquest procés de dol que comença a allargar-se desesperadament... Si fa un any feia pública la meua felicitat radiant, tres-cents seixanta-cinc dies després pose de relleu, sense vergonya, els durs moments per què he travessat i que encara cuegen. Són les dues cares d'una mateixa moneda. C'est la vie!

L'amor són moltíssimes coses, moltes, però una molt important és la reciprocitat, i si no n'hi ha, no hi ha res a fer. Quan un dels dos membres decideix seguir el camí sense l'altre, no es pot fer altra cosa que respectar eixa decisió, malgrat el dolor que puga ocasionar. Ara bé, som persones adultes i ens hem de comportar com a tals. Des del principi fins a final. No fer-ho és un símptoma de covardia majúscul, i d'immaduresa també. Perquè si una ruptura sentimental ja és, a priori, dolorosa, posar fi a una relació sense explicar-ne a l'altra persona els motius és cruel i infinitament pitjor. I si eixa persona resta sola en un país estranger i allunyada dels seus éssers estimats, bona nit cresol!

Però no vull acabar aquesta breu reflexió en veu alta amb mal sabor de boca. Crec a ulls clucs en el títol que he posat a aquestes línies, i de la mateixa manera que feia un any jo era molt feliç, totalment feliç, confie que d'ací a un temps el bumerang tornarà de nou a la meua mà, el somriure al meu rostre i la felicitat a la meua vida. Crec, simplement, que m'ho meresc, perquè sóc una bona persona i digne de ser estimat. «La vida, el món, estan ahí, però has d'estirar la mà per agafar-los», que m'ha dit en aquesta vesprada plujosa de tardor la meua amiga Lola Andrés. Quanta saviesa té aquesta dona, mare meua! Hem nascut per a ser feliços i per a fer feliços els altres. I així ha de ser. Necessàriament. Jo vull ser feliç i ho seré. I jo també vull fer feliç molta gent i ho faré. Vet ací el meu objectiu de vida que pense assolir, sí o sí. Ha arribat el moment de voltar pàgina. Perquè avui plou i està ennuvolat, però demà, infal·liblement, tornarà a brillar el sol i, amb aquest, tornaran a brillar els meus ulls de felicitat. Algú que em conega i que m'estime ho dubta, això?