Altra Bolonya

La meua cara amiga Delia, mig sevillana ja, pregunta, a través de Facebook, si són normals els 33º de temperatura que sembla que s'han registrat a la capital hispalense aquests últims dies. Jo li he respost que no, com tampoc no ho són els 24º amb què ens ha acomiadat març i ens ha rebut abril a Bolonya. La calor ha arribat al nord d'Itàlia, i si fa un parell de setmanes encara duia dues mànigues, la jaqueta i bufanda, d'un dia a un altre he substituït les capes de roba per la samarreta de màniga curta i les ulleres de sol. Socors! No tinc ací pantalons curts, bermudes, sandàlies o calçat estiuenc i, al pas que anem, experimentaré, o millor dit, patiré l'afa bolonyesa -l'equivalent de la xafogor alacantina- de què tant m'han parlat i que, segons diuen, normalment arriba a mitjan juny, quan seré ja a Alacant i em passaré els dies al meu raconet del Cap de l'Horta com ma mare em va portar al món, amb el piu d'un costat a un altre perquè no em deixe la marca.

I és que a Bolonya no ha arribat la primavera, sinó l'estiu, i hi fa una temperatura que invita a eixir de casa, eixe lloc on el dur hivern transalpí obliga a refugiar-se. Ara, però, hi som ben poc, perquè la calor i el sol ens empenten a descobrir la ciutat, l'altra ciutat que el fred, la boira, la neu i la humitat que ens han acompanyat quasi durant cinc mesos ens impedien conéixer. I aquesta altra Bolonya que estem descobrint aquests dies, alegre, viva, dinàmica, amb els carrers plens de gent i els parcs de gom a gom, sens dubte, m'agrada encara més. Perquè, efectivament, l'arribada del bon temps ha tret a la llum una ciutat ara sí que universitària, amb milers i milers d'estudiants als carrers; una urbs cosmopolita, dinàmica, jovial, acolorida, en constant moviment; en definitiva, una Bolonya completament diferent, amb un clima impensable després que, nevada rere nevada i amb la calefacció a tota virolla, haguérem, literalment, d'hivernar en la nostra diminuta però acollidora, tranquil·la i silenciosa casa.

La dotta, la grassa i la rossa és ara, més que mai, la culta, la grossa i la roja: perquè la gent va als parcs a gaudir del sol però amb llibres, ordinadors portàtils o apunts per a estudiar; perquè aquest bon clima afavoreix la compra d'una bona pizza i encoratja a anar a menjar-la en qualsevol dels nombrosos racons de la ciutat (plaça Major; plaça sant Esteve; jardins Margarita; parc de la Muntanyola, etc.). I, en tercer lloc, perquè la desaparició de la capa boirosa que cobria fins ara la ciutat ha permés veure bé el característic color roig dels sostres de les cases, de les façanes dels palazzi i, per què no, de la ideologia de la corporació municipal, que no fa més que organitzar-hi activitats culturals de tota mena. Per cert, jo crec que el regidor de Cultura de Bolonya és el polític que més treballa de tot Itàlia. El felicite pel seu incessant treball, però també aprofite per a criticar públicament la recent decisió, des del passat 1 de març, de cobrar 4 euros d'entrada en els museus municipals, una mesura de recaptació que imagine que té a veure amb les fortíssimes retallades a la cultura i a l'educació pública del govern del Cavaliere.

Des d'un parc de la Muntanyola ple de gent de totes les edats, de tots els colors, de totes les religions i de totes les condicions sexuals, amb la bandera de l'arc de sant Martí amb l'eslògan PACE al fons, envoltat d'adolescents, de gais, d'immigrants, d'italians buenorros, de senyores i senyors, de bambini i bambine... i en una meravellosa, esplèndida, agradable vesprada de dissabte, quan justament falten dues hores perquè faça sis anys de la mort del papa Joan Pau II, vull concloure aquesta crònica de l'arribada del desitjat bon temps a Bolonya amb una petició: si algú té pensat visitar-nos en els dos mesos i poc que ens queden ací abans que comence els quatre mesos de vacances d'estiu que tindré enguany, per favor, que passe per ma casa i agafe uns pirates texans i unes bambes i me'ls porte, que em mor de calor. El sol pega fort a Sevilla, però també a l'Emília-Romanya. A canvi, us convidaré a un bon gelato italià en una gelateria que hi ha al costat de casa i que, segons he sabut, és de les més populars de Bolonya. Hi ha tanta gent que cal agafar número i esperar el torn, com en la carnisseria...

Rebeu, doncs, amigues i amics, una calorosa salutació.